Albert Obradors

Entrevistem al director de laboratori de la clínica de reproducció assistida FIV Obradors.

Albert Obradors és biòleg, ha desenvolupat la seva carrera professional en l’àmbit de la reproducció assistida. El coneixement en ginecologia del seu pare i director mèdic de la clínica, Josep Obradors, ha estat sempre un motor per Albert Obradors a l’hora d’endinsar-se en les disciplines de Biologia i Genètica i adaptar tota aquesta expertesa acumulada a la fertilitat i els tractaments per a parelles i persones que volen tenir fills.

La seva trajectòria professional l’ha portat a treballar 7 anys a Eugin, on dirigia els laboratoris del grup Eugin a nivell mundial. Amb el suport del seu anterior equip de biòlegs ha ajudat a tenir fills a més de 10.000 famílies. Ha publicat una vintena d’articles científics, i ha fet nombroses ponències en congressos europeus, americans, africans i nacionals. El seu coneixement l’ha permès ser auditor per altres clíniques de reproducció assistida d’Europa, Amèrica i Àfrica amb l’objectiu d’ajudar-les a millorar els seus resultats en l’èxit dels embarassos.

És doctor per la Universitat Autònoma de Barcelona i per la Yale University dels Estats Units amb una investigació sobre el Diagnòstic Genètic Preimplantacional (DGP).

Què és el que més li agrada de la seva professió?
La veritat és que tenim la sort d’ajudar a parelles a fer realitat el seu somni de tenir un fill.
Els que som pares, sabem que tenir un fill és una de les coses més maques que et passen a la vida. Nosaltres podem ajudar a parelles que fa anys que busquen un fill, i quan ho aconseguim, fem molt feliç a la parella (i a les seves famílies) i això, sens dubte, és el que més m’agrada de la nostra feina, ajudar als nostres pacients a ser feliços.

Quins canvis més destacats ha vist durant la seva experiència?
La reproducció assistida és un camp relativament jove. Sabem moltes coses però encara n’hi ha moltes per entendre. He vist canvis i millores importants com la tècnica de congelació d’òvuls i embrions, la vitrificació, així com també en estudis genètics, però encara hi ha molt per aprendre i millorar, i aquest és el gran repte que tenim: treballar cada dia per tenir els millors resultats pels nostres pacients.

La dona ha millorat la seva salut, hàbits, coneixements abans, durant i després del procés de l’embaràs?
Oi, tant! Gràcies a la gran quantitat d’informació que hi ha a la xarxa, la dona sap més, es coneix més, i sobretot sap què ha de fer per trobar-se millor amb ella mateixa.

Considera que la fertilitat de la dona ha canviat en general per condicions socials, físiques, etc?
Hi ha hagut un gran canvi en l’última generació. Les nostres mares, per no dir les nostres àvies, ens van tenir amb menys de 30 anys, fins i tot, amb menys de 25, i ara en canvi, les dones tenen el primer fill a partir dels 30. De fet, després d’Itàlia, som el segon país del món a on les dones triguen més en tenir el primer fill. Segurament aquest fet és degut al canvi socio-econòmic que ha viscut la dona a Espanya dins la seva generació (estudis universitaris, treball,...) Tots aquests factors, sens dubte, tenen conseqüències en la fertilitat, ja que a mesura que augmenta l’edat de la dona augmenta la dificultat per tenir fills.

Creu que els rols socials dels homes i dones han canviat?
Sí, evidentment. Afortunadament, el paper de la dona en el món laboral ara ja és equiparable al de l’home i, de fet, si ens fixem en el que passa a les universitats on la presència de la dona és clarament dominant, la balança s’acabarà decantant cap a la dona.