Lídia Albert

Lídia Albert, des del capdavant del Grup Iris, ens ofereix una extensa valoració d’aquesta 4a edició de la Cursa de la Dona de Figueres: des de les sensacions que li han fet arribar, fins als entrebancs superats o els beneficis obtinguts per part de l’Associació.

- Quines són les sensacions després de la cursa?
Per sort, tornen a ser molt positives. Sempre tenim angoixa fins que arriba el dia, tot i que ràpidament aquesta desapareix durant el matí de la cursa, quan reps tot un reguitzell de felicitacions de la gent que ha participat, col·laborat o simplement hi ha assistit com a espectador. I amb això ens quedem, no per créixer a nivell personal ni molt menys sinó per quedar-se amb la tranquil·litat d’haver fet les coses mitjanament bé. Tanmateix, sempre hi ha coses a millorar, i per això mai ens quedem aturades. Per exemple, en aquesta edició, arran de les circumstàncies de les eleccions, modificar el punt de la sortida i ubicar-lo a la Font Lluminosa no ha estat la millor decisió, tal com ha quedat ben comprovat. No hi va haver suficient espai per avançar adequadament després del tret de sortida, que per cert es va haver de retardar uns minuts, i faltava col·locar més tanques per impedir que la gent entrés a la zona reservada de l’inici del circuit. Per això, des de Grup Iris demanem disculpes tant a les corredores que van patir aquesta molèstia com als espectadors que potser desconeixien l’espai on s’havien d’ubicar.

- Com es percep aquest creixement any rere any des de dins l’associació?
El rebem amb molt de respecte i agraïment. Enguany, com vam dir, ens hem trobat amb moltes persones que tenien ganes de formar part de la cursa per primera vegada i això ens omple de felicitat i energia. Tenint en compte que eren eleccions, que hi havia gent que s’havia de quedar a Girona o a Barcelona per votar, tenir 404 participants més que l’any passat és d’agrair fortament. No som ambicioses, com solem dir, així que rebem el creixement sempre amb molta gratitud però, repeteixo, també amb molt de respecte. La gent ens està agraïda per l’organització i pel bon funcionament de la cursa, però les coses a millorar són igual d’escoltades i ben rebudes. Si bé va fer fred, un any més el sol va tornar a sortir, de ben segur perquè l’esdeveniment s’ho mereix.

- Quins són els beneficis de la cursa i on es destinen?
Amb les 5.404 inscripcions a 10 euros cadascuna, sumem 54.400 euros de recaptació. Aquí cal restar-hi les camisetes, que ens han costat uns 22.000 euros. Però no és, ni de bon tros, l’única despesa: hi ha les pancartes, la publicitat, l’adequació del wifi al Casino Menestral (a diferència d’altres anys, al no disposar de la Casa Empordà)... La resta de la recaptació i les despeses sol ser d’uns 25.000 euros que es destinen únicament a persones afectades per càncer de mama que necessiten tractaments o volen gaudir de tallers, activitats o teràpies grupals i individuals, per exemple amb el nostre psicoterapeuta que oferim durant l’any. La gent pot venir gratuïtament a cadascuna d’aquestes sessions que paguem amb els diners, com he dit, del Grup Iris, unes sessions que costen 35 euros/hora la sessió més barata, atès que comptem amb distingits professionals. Uns mesos després de cada cursa, fem l’aportació més alta possible a la investigació del càncer de mama. Així, a finals d’octubre, vam anar a l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) a fer un donatiu de 10.000 euros, és a dir, els beneficis que van sobrar de tot l’any, obtinguts bàsicament de la cursa. També confiem fer més donatius a l’hospital; l’últim que vam fer va ser de 3.000 euros, per a la creació del Jardí Terapèutic. També, fa una mica més de temps, vam comprar noves butaques per tal que la gent que va a fer-se quimioteràpia a l’Hospital de Dia estigués més a gust. Amb tot, cal dir que tenim molta sort dels patrocinadors i també de l’ajuda econòmica de l’Ajuntament que ens ajuden al fet que la cursa tingui un cost més baix. Amb els beneficis reals que tenim seria inimaginable arribar a pagar anualment el que he comentat, entre moltes altres coses que no he mencionat.

- Aquests dies, especialment el dia de la cursa, hi va haver alguna persona que es malfiava del possible benefici econòmic personal d’algú de la junta...
M’encantaria recordar que, malgrat les mans de tots els voluntaris i voluntàries que tenim, la Junta únicament està formada per 9 dones, les quals hem de muntar tot aquest xou de tanta envergadura anomenat Cursa de la Dona. Avui, tres dies després, continuem totalment esgotades. Tot ho fem a canvi de somriures i amb una il·lusió tremenda, però la realitat és que no només no rebem ni un euro sinó que a part d’això en posem molts. M’explico: potser no parlo d’euros comptabilitzats, sinó del fet d’hipotecar família i activitats personals durant la cursa i durant tot l’any. Per exemple, amb el ioga, el chikung i la resta d’activitats al local que tenim obert al públic, ens obliga a ser, cada vegada, almenys 2-3 persones del grup. Així, tenim, d’alguna manera, un horari laboral sense cap mena de retribució. Tota aquesta gent que no acaba de veure clar què fem o per on passen els diners m’agradaria que ens acompanyessin durant unes hores o uns dies i coneguin, així, el nostre funcionament; descobririen, entre altres coses, la quantitat d’hores que ens passem davant de l’ordinador estudiant pressupostos, per tal de trobar el més baix possible.

- D’on han vingut, aquesta vegada, les samarretes que han tenyit de rosa la ciutat?
Aquesta vegada, el proveïdor de samarretes amb un cost més baix l’hem trobat a Sabadell. Malauradament, m’agradaria fer públic que aquesta empresa, l’anomenada In Time, ens ha fet anar molt malament, ja que atès que no rebíem les quantitats pactades a temps, hem hagut de demanar material extra a un altre proveïdor, fet que ens ha suposat pagar uns 2.000 euros de més que no teníem, és clar, previstos. A persones amb dorsals baixos, és a dir, inscrites des de fa temps, els va perillar la seva talla; finalment van tenir samarretes gràcies a aquest altre proveïdor que vam haver de trobar a corre-cuita. A més, en les talles de mainada, hem hagut de dedicar moltes hores fent canvis manuals per adequar-les segons el que ens demanaven en la inscripció, per tal de tenir a tothom content. I encara una altra cosa: amb aquest segon proveïdor, hem hagut de demanar talles noves de nenes perquè el tallatge rebut inicialment no es podia oferir, per la gran desproporció existent entre la talla real i el material rebut per part d’In Time. En definitiva: entrebancs que sempre sorgeixen i que cal estar ben preparades per a reaccionar a temps.

Articles relacionats ...