Donna Leonn

La cantant francesa Donna Leonn ens ha regalat una estona d’aquesta felicitat que tant transmet en els seus espectacles, el més nou dels quals donarà llum d’aquí a uns mesos. Tot i la fama i els viatges arreu, no hi ha dubte que porta l’Empordà al cor.

Des dels anys 90 freqüenta prestigiosos escenaris musicals coneguts mundialment, sobretot els de la capital francesa. Patrick Sébastien, conegut animador televisiu, la va donar a conèixer, definint-la com una persona amb un segell molt personal i un timbre de veu únic. Va ser llavors quan també la premsa escrita i la ràdio van incidir en ella, posicionant-la dins del Top 50 de les cantants franceses més famoses. Acompanyar Gloria Gaynor en la seva gira per Espanya va ser un dels altres trampolins cap a una fama que encara manté intacta.

- Com escriuries, així breument, la teva biografia?
Sóc cantant francesa però de pare espanyol i mare siciliana. Tot i viatjar sovint, a causa de la feina, visc a Castelló d’Empúries, fa quinze anys, i abans n’havia viscut 15 més a Roses. Per tant, es pot dir que em considero catalana d’adopció, una terra preciosa i que m’estimo molt. Sóc cantant i, a la vegada, directora dels meus propis espectacles, és a dir, els escenifico i els dirigeixo. M’agrada crear espectacles integrals, cuidant els detalls que van des de la música i els corresponents arranjaments fins a la vestimenta dels protagonistes damunt l’escenari.

- Com t’agrada que et coneguin musicalment?
La gent sap que sóc cantant de boleros i una amant d’aquest gènere. M’encanten els boleros i cantar les seves lletres que majoritàriament parlen d’amor. M’agrada el seu ritme i el seu moviment sensual; tot plegat penso que està harmònicament lligat a la meva veu. No obstant això, he de dir que no em planto només amb els boleros: també m’agrada la música “dancefloor”, com pot ser la música house. Al llarg de la meva carrera he barrejat aquests dos tipus de música en els meus espectacles. En aquests moments, de cara al 2020, treballo per presentar un nou projecte musical dins del house.

- Quin ha estat el teu referent en l’àmbit de la música?
La meva mare m’ha transmès l’amor per la música ja des de la infància, inclús durant els mesos que estava embarassada de mi. Ella ballava i cantava i escoltàvem tots els estils de música: música clàssica, jazz, òpera, boleros, Luis Feliciano, Julio Iglesias, Sting, Michel Jonasz, entre molts altres. Gràcies a la meva mare, des de molt jove vaig poder conèixer els millors anys del Chic de Roses i del Banana (OnOff actualment), i ben aviat vaig començar a estimar i a ballar aquests ritmes pels quals avui sóc coneguda.

- Alguna anècdota personal dins l’àmbit professional?
N’escullo una, tot i que no m’és fàcil, perquè amb tants anys en aquest meravellós món de la música en tinc moltes. Una de les meves preferides va ser poder conèixer el gran cantant internacional Charles Aznavour, a través d’un meu amic que tenia amistat amb ell. Vaig poder compartir taula en una casa privada i sopar amb ell. Conèixer-lo va ser meravellós, així com compartir el nostre gust pel vi i per la música. Més endavant ens vam seguir veient i un dia em va dir que quan jo cantava, semblava que la meva veu sortia d’una pel·lícula de Pedro Almodóvar. Que algú com Aznavour et digui una cosa així és inoblidable.