Mallorca al Castell de Peralada: o com vestir un palau en el s. XIX

Gràcies a diferents tasques de recerca sobre la historia del Castell de Peralada, ja es pot desvelar amb dades concretes la procedència d’alguns mobles i estructures arquitectòniques que es van incorporar en la reforma del segle XIX.

Després d’una àrdua feina d’investigació per part de la biblioteca-arxiu del Castell de Peralada, s’ha conclòs que diferents mobles i elements arquitectònics del Castell de Peralada provenen de Mallorca.

La Biblioteca-arxiu del Castell de Peralada i el Museu del Castell, situats dins del mateix Castell, formen part d’una fundació privada que s’encarrega de la conservació i difusió de les diferents col·leccions que s’han creat en els anys, la gran part aportades per la família Suqué i Mateu. També es dediquen a la investigació i estudi constant de nova informació sobre la historia del Castell. Fruit d’aquesta tasca i d’una continuada activitat de recerca a l’Arxiu del Regne de Mallorca, s’han descobert novetats relacionades amb la procedència de diferents elements que formen part del Castell de Peralada des de la seva reforma el segle XIX - de l’estat ruinós en què es trobava, a la imatge que disposem en l’actualitat-, gràcies als nobles catalano-mallorquins, els germans Rocabertí-Dameto, D. Antoni, comte de Savallà, i D. Tomàs, comte de Peralada.

En aquesta ocasió, l’aportació es focalitza en els vincles existents entre el Castell de Peralada i Mallorca, els quals encara avui es mantenen a la col·lecció peraladenca. Aquesta filiació mallorquina va acompanyada d’un reguitzell de novetats que es van donar a conèixer a la conferència que va tenir lloc en el “Círculo mallorquín” de Palma de Mallorca el passat 28 d’octubre de 2018, institució presidida pel Sr. Ignacio Deyà, i que la Reial Acadèmia d’Estudis Mallorquins ha considerat oportú recollir a la seva reconeguda Memòria anual que acaba de veure la llum.

Sorprèn saber, com a finals del s. XIX, es traslladaren de Palma a Roses en vaixells i, després a Peralada, mobles mallorquins, quadres dels millors artistes autòctons i forans, tarongers, sements, i material divers com “llenyam vermey”, pedra de Santanyí i altres pedres esculturades, etc. Per bastir el que havia d’esdevenir el futur Palaci i millorar la seva construcció i els acabats finals. A més de posar en relleu aquest transvasament, hi ha hagut alguna altra aportació transcendental. Una de les principals novetats ha estat la d’haver donat la correcta procedència als finestrals renaixentistes del Pati d’Honor de Palaci, fins ara atribuïts al Castell de Savallà del Comtat (Tarragona), quan resulta que es van portar d’una de les millors cases senyorials de Palma: Ca Dona Aina, propietat dels Rocabertí-Dameto, que va ser enderrocada a la segona meitat del s. XIX. Ells preservaren els elements nobles per embellir el conjunt peraladenc.

L’arxivera i bibliotecària del Castell de Peralada, Inés Padrosa, responsable d’aquest descobriment comenta: “El més important per mi ha estat poder anar a consultar de manera presencial l’Arxiu del Regne de Mallorca, on es troba tota la documentació de forma detallada gràcies a factures i cartes que s’escrivien els comtes de Peralada i Savallà. Gràcies a una recerca constant realitzada des del 2010, hem pogut anar lligant la informació fins extreure aquestes conclusions que fan canviar la perspectiva sobre la procedència de moltes peces, com poden ser els finestrals més importants situats al Pati d’ Honor o part del mobiliari. Tots ells es confirma que realment provenen de Mallorca i que van permetre convertir el Castell en el Palaci que coneixem actualment.

Un esperit cosmopolita que es va mantenir gràcies a l’adquisició de Damià Mateu pel seu fill Miguel, ja que va respectar l’essència del Castell i va continuar ampliant i aportant noves col·leccions.”