Avinyonet té racons idíl·lics, romàntics i atraients. El nucli antic del poble presenta cases de pedra restaurades, finestres de carreus amb rústics àmpits, llindes de portes amb dates i inscripcions. Molts veïns viuen en cases dels s. XVI, XVII i XVIII, tot un privilegi que és portat amb normalitat. Fins i tot la Casa de la Vila ocupa l’edifici d’una antiga església del s. XVI, ara sense culte. Això, sens dubte, deu donar molta solemnitat als plens que hi celebren el batlle i els regidors.

Avinyonet de Pu...
Avinyonet de Pu...
Avinyonet de Pu...
Avinyonet de Pu...
Avinyonet de Pu...
Avinyonet de Pu...
Avinyonet de Pu...
Avinyonet de Pu...
Avinyonet de Pu...
Avinyonet de Pu...
Avinyonet de Pu...
Avinyonet de Pu...
Avinyonet de Pu...
Avinyonet de Pu...
Avinyonet de Pu...
Avinyonet de Pu...
Avinyonet de Pu...
Avinyonet de Pu...
Avinyonet de Pu...


El terme municipal d’Avinyonet de Puigventós té una extensió de 12’36 km2 i l’any 2001 tenia 537 habitants. El poble està situat en un planell limitat per altes margenades sobre els rius Manol i Rissec que discorren a ponent i a llevant, respectivament. Tan sols a 5 kms de Figueres, junt a la carretera d’Olot està molt ben comunicat. Molts veïns treballen a Figueres i gaudeixen de la tranquil·litat del poble durant les hores de repòs.

Avinyonet tenia 269 habitants l´any 1718 que passaren a ser 609 h. l´any 1860 amb l´expansió dels conreus de la vinya i l´olivera. L´any 1900 tenia 546 habitants, 436 l´any 1950 i 346 l´any 1991. L´augment de població que ha viscut en els darrers anys prové de la construcció de la urbanització Mas Pau, propera al poble, on hi viu molta gent que treballa a Figueres.

Avinyonet era terra de secà, d’oliveres i vinyes, encara ho és, però moltes oliveres foren arrencades després de la gran fred del febrer del 1956. Antigament Avinyonet tenia moltes famílies modestes amb poques terres i algunes cases pairals fortes com el mas Rissec, el mas de la Torre, el mas Serra, el mas Bosc o el mas Cornelles. Durant el s. XVI aquestes masies eren molt riques segons veiem amb les finestres renaixentistes i portals adovellats que posseeixen d’aquella època. Malauradament algunes masies, com el mas Comelles, han quedat deshabitades i arrencades les pedres de les obertures.

Sobre la confluència dels rius Manol i Rissec es forma un planell enlairat on s’hi conserven les restes d’una torre de planta circular. Pels encortons s’hi recullen fragments de terrissa romana (tègula i àmfora). És possible doncs que es tracti d’una torre de guaita d’època romana.

L’any 1090 hi ha notícia d’un personatge anomenat Berenguer d’Avinyó qui signà com a testimoni en un conveni entre el comte Bernat II de Besalú i Guillem Hug. Segons una butlla del papa Alexandre III, l’any 1176 l’església de Sant Esteve d’Avinyó, pertanyia al monestir de Vilabertran. L’any 1234 Ferrer Portell i la seva muller Escalona donaren el castell d’Avinyonet a l’ordre de la Mercè. Poc més tard el castell passà a l’ordre de l’Hospital. Es tenen notícies de la Comanda de l’Hospital d’Avinyonet des de l’any 1257 fins al 1804.

Si bé el castell-comanda era possessió dels hospitalers, les jurisdiccions del lloc romanien en poder de la casa de Barcelona. L’any 1298 el castellà d’Amposta adquirí a Jaume II «el mer imperi de castri, ville ad loci Avinionis». El 1641 era senyor de «lo lloch de Avinyonet» Josep de Rocabertí. El darrer feudal del qual es tenen notícies (s. XVIII) és Francesc de Pau i de Rocabertí.

L’església de Sant Esteve d’Avinyonet conserva pocs elements d’època romànica, car fou reconstruïda durant el s. XVIII. El frontis pertany als s. XII-XIII. D´època románica conserva només el frontis, convertit després en mur de capçalera puix que,al segle XVIII, quan es reconstruí el temple, es capgirà l´orientació. Actualment és una església d´una nau, de planta rectangular, amb l´entrada a llevant i l´altar a l´extrem occidental. Els seus murs són atalussats i emmerletats, doncs quedà integrada en les fortificacions del castell, emplaçat al seu costat mateix.

El frontis romànic –avui capçalera—pertanyia, per les seves dimensions, a una església força gran. De la portalada, ara tapiada amb pedruscall, només s´endevina la forma de mig punt de l´arc exterior del qual foren arrabassades les dovelles; queda visible també la imposta del costat pret, bisellada. La finestra superior és de doble biaix i arcs de mig punt. Remata la façana una alta espadanya de dos pisos, en cada un dels quals hi ha un parell d´arcades de punt rodó. Els arcs de la part baixa serviren de merlets de la fortificació; conserven els garfis del mantellet. L´aparell d´aquest frontis és de carreus de calcaría rectangulars, que es disposen en filades seguides d´altura regular. Només són perfectament allisats els que formen els arcs i muntants de les obertures ( segles XII-XIII ). La part restant del temple és, com s´ha dit, del segle XVIII, però s´aprofitaren restes anteriors, sobretot de la fortificació a la qual pertanyen els seus murs. En una obertura hi ha la data 1780.

En la façana actual –situada a llevant—sobre la porta s´hi va col.locar el timpà de la portalada románica. En aquest timpà hi ha una creu en relleu que ha estat expressament malmenada fins a destruir-ne la imatge. En el mur meridional, hi ha una finestra de doble esqueixada, molt gran d´arcs de mig punt. En aquest costat s´hi afegiren una capella lateral i la sagristia. Els murs de l´església són atalussats i, en la part superior, hi ha els merlets rectangulars que conserven els garfis o petites mènsules que sostenien el mantellet. El mantellet era un porticó de fusta que protegia l´espai buit entre dos merlets i que el ballester separava amb el peu per disparar i tornava a deixar-lo caure desseguida, per evitar que el poguessin ferir els trets llançats des de baix.

L´interior de l´església és encalcinat. La volta és de llunetes i presenta una decoració de base de motllures d´obra o de guix. Al museu Diocesà de Girona es guarda un copó-ostensori del segle XVI procedent d´aquesta església.

A la banda de migdia de l’església hi ha els vestigis del castell d’Avinyonet; més tard convertit en Comanda de l´ordre de l´Hospital. L´edifici més notable que ha arribat dempeus als nostres dies, és de planta quadrangular. Ha estat reformat en diferents llocs doncs encara avui és habitat. Entre aquesta construcció i el mur meridional de l´església hi ha un llenç on s´obre un gran portal d´arc de mig punt, 

adovellat, segurament l´antiga entrada principal a la fortaleza. Aquest portal dóna accés a un recinte o explanada limitat a ponent per restes de fortificació, a migdia i a llevant per l´edifici del castell esmentat suara i al nord per l´església. Actualment aquest espai és un jardí públic.

L´edifici principal del Castell-Comanda, en la seva façana de llevant posseeix restes de talús hi han estat practicades algunes obertures modernament. L´aparell del llenç, de còdols escapçats, és quelcom malmenat. Molt més ben conservat és l´aparell dels murs de migdia i ponent. El formen carreus de calcaría molt bastament treballats, que, sobretot en la part baixa, són de dimensions força grans. Formen filades seguides.

Altres restes del Castell i Comanda es troben al sud i a la vora de la façana románica de l´església. Es tracta de vestigis del recinte murat que enllaçaven amb els que trobem en diferents punts del nucli antic de la població. El més notable, en aquest indret, és una torre de planta quadrangular de la que resta la meitat inferior i un pany de mur que s´hi afegeix.

El Carrer dels Valls ( o dels Fossos ) discorre paral.lel al mur nord de l´església. El seu nom ens demostra que el recinte fortificat del castell poseí un fossat en aquesta banda que no té les defenses naturals dels marges acinglerats sobre els rius Manol i Rissec. En aquest carrer, a l´altre costat de l´església, es dreça encara un fragment de llenç amb merlets i una espitllera, amb bassament atalussat. Les restes que avui romanen dempeus del Castell-Comanda d´Avinyonet presenten elements que pertanyen a diferents etapes constructives. Segons Badia i Homs, els vestigis més antics corresponen a la torre quadrada i al tros de muralla que s´hi afegeix, propera a la façana de ponent del temple parroquial. El seu parament podria ser coetani al d´algunes esglésies dels segles X-XI. Altres murs poden ser dels segles XII-XIII i els més moderns dels segles XV-XVI.

El veïnat de Santa Eugènia és situat a un km. i mig al sud d’Avinyonet. L’ermita que dóna nom al veïnat conserva un absis romànic dels s. XI-XII. La resta de l’edifici és d’èpoques posteriors. Cada dilluns de Pasqua s’hi celebra un popular aplec.