N’hi ha per riure, del campanar de Biure» deien els veïns dels pobles dels voltants quan passaven per Biure. Es deia que el campanar de Biure creixia. Per tal de comprovar-ho, van penjar un fil al cim que arribés just arran de terra. La serena i la humitat de la nit el can contraure un xic, i l’endemà no tocava ni de bon tros a terra. El veïnat va restar ben convençut que el campanar creixia, i, alarmada per por que no caigués, la gent va abandonar la població uns mesos.

Biure, Alt Empo...
Biure, Alt Empo...
Biure, Alt Empo...
Biure, Alt Empo...
Biure, Alt Empo...
Biure, Alt Empo...
Biure, Alt Empo...
Biure, Alt Empo...


Tot i això el campanar dóna molta personalitat a aquest poble, doncs s’alça orgullós per damunt de totes les cases de la població i es veu elegant des de la carretera que passa prop del Ricardell.

El Ricardell és un afluent de la Muga que només porta aigua quan plou molt. Vora seu els biurencs hi han treballat sempre petites feixes d’horta; la resta dels conreus han estat i són de secà: cereals, vinya i oliveres. La terra és dura i pobre, el terreny força accidentat. Antigament hi havia moltes vinyes que moriren a finals 

del s. XIX degut a la fil·loxera. Algunes foren plantades de nou però moltes es convertiren en boscos de pins, alzines i matollar. Les oliveres també ocupen actualment una reduïda part de la que havien ocupat abans de l’any de la fred (1956). Els pocs pagesos que han quedat viuen de les granges de porcí, d’algún ramat d’ovelles i dels conreus que queden. Moltes de les antigues famílies han anat marxant del poble al llarg d’aquest segle, quedant només les que tenien un rem de terra considerable. Ara, però, també hi ha molts biurencs que treballen a Figueres (que està a 10 kms.) i viuen en el poble.

En els darrers anys s’han restaurat moltes cases per a segona residència, malauradament només habitades els caps de setmana i el període estival. La població és envellida i amb tan poca mainada que l’escola només té 6 alumnes.

Biure té ara tan sols 223 habitants i és difícil imaginar que l’any 1860 en tenia 700. Per aquell temps les collites de raïm i olives eren bones i es treballaven totes les terres, per esquerpes que fossin. Junt a això s’explotaven les guixeres que hi ha al terme i el guix era venut a moltes poblacions de la comarca. També algú va fer negoci amb l’explotació del suro.

A finals del s. XIX la fil·loxera corsecà les vinyes i a principis del s. XX les guixeres deixaren de ser rendibles, per la manca d’industrialització i de modernització del transport. La crisi del suro, la Guerra Civil i l’any de la fred anaren desanimant molts biurencs que es veieren empesos a marxar per millorar les condicions de vida. Tingueren molta fama els burros de Biure que transportaven el guix amb petits carros. S’en fa ressó d’això l’escriptor Pere Coromines, poble on havia nascut el seu pare. Es diu que els burros arribaven als pobles una estona abans que els guixaters i els pagesos deien: «Ja són aquí els burros de Biure» i quan més tard arribaven els guixaters, deien: «Ja han arribat els guixaters».

A aquests burros i als vells biurencs els devem que anéssin cap a França a comprar els brocs i els barbats de vinya nova després de la fil·loxera per tornar a plantar les vinyes. Aquest comerç era prohibit i perseguit, jugant-se la vida a cada moment. A la plaça major de Biure hi hauria d’haver un monument que recordés la figura dels guixaters i els seus burros, pagat pels pobles de la contrada que tant s’en serviren. El nom de Biure prové del llatí «bene vivere», que vol dir «biure bé». Hom suposa que durant l’Alta Edat Mitjana devia ser possessió d’algun monestir de la contrada.

L’església de Sant Esteve de Biure surt esmentada en documents dels anys 1279 i 1280. L’actual edifici és una reconstrucció dels anys 1702-1703.

La majoria de cases del poble pertanyen als s. XVIII i XIX, amb façanes de pedra. Algunes de les pedres que es feren servir per fer aquestes cases es treieren de l’antic castell de Biure, situat a uns 300 m. del poble i del qual només en queden alguns murs del s. XV.

Els biurencs s’han esforçat molt en restaurar l’edifici de l’antiga Societat de Socors Mutus, la Fraternal, fundada l’any 1911. Es tracta d’una construcció de principis de segle amb característiques del Modernisme. Aquí s’hi celebren la majoria dels actes culturals del poble, principalment la Festa Major, el primer cap de setmana d’Agost.

Encara es manté molt viu el Carnaval de Biure, en el transcurs del qual s’ofereix arròs a tots els assistents. L’arròs es fa coure en uns parols que es posen a la Plaça Major i quan s’està coent passa el rector del poble a beneir-los amb el salpàs.