Partint de la vila de Darnius, una carretera, no gaire ampla i amb forces revolts, s'enfila muntanya amunt. Transcorre pel mig d'espesses boscúries de suros que donen bones ombres. Després d'uns 20 minuts, un indicador assenyala un camí que duu a l'anomenada font del Carme (bon lloc de repòs per provar l'aigua fresca d'aquesta font i regalar-nos amb la frondosa vegetació dels voltants). Poc després les ombres d'uns plàtans a banda i banda de la carretera anuncien l'arribada a una de les poblacions més boniques de la muntanya Alt-Empordanesa: Maçanet de Cabrenys.

Maçanet de Cabr...
Maçanet de Cabr...
Maçanet de Cabr...
Maçanet de Cabr...
Maçanet de Cabr...
Maçanet de Cabr...
Maçanet de Cabr...
Maçanet de Cabr...
Maçanet de Cabr...
Maçanet de Cabr...
Maçanet de Cabr...
Maçanet de Cabr...
Maçanet de Cabr...
Maçanet de Cabr...
Maçanet de Cabr...
Maçanet de Cabr...
Maçanet de Cabr...
Maçanet de Cabr...
Maçanet de Cabr...
Maçanet de Cabr...
Maçanet de Cabr...

(Fotos Pau Guerrero)


A l'entrada de la vila, a mà esquerra, uns indicadors senyalen fonts (font d'en Coll), hostals, restaurants i la carretera que condueix a Tapis i a Costoja (ja en el Vallespir). A mà dreta, una carretera sense asfaltar s'enfila cap al Santuari de les Salines. Seguint recta, un indicador senyala el centre urbà, que caldrà seguir si volem visitar la població.

El visitant d'aquesta contrada trobarà a Maçanet, repòs i tranquil.litat. Molts camins pel mig de les sureres ens inviten a passejar, a reflexionar en silenci i oblidar-nos dels problemes quotidians. Val la pena asseure's damunt d'unes roques i contemplar Maçanet de lluny... Arraulit als peus de les Salines, envoltat d'espesses boscúries de suros i castanyers, prats verds on pasturen, parsimonioses, unes ovelles... Maçanet de cases velles agrupades i protegides per l'església de Sant Martí... Maçanet de petits hortets al costat del poble, regats per les sempre pures i cristal.lines aigües de l'Arnera... Maçanet fresc, i d'aires purs... Maçanet màgic, antic, rústic, muntanyenc i... turístic.

La vila de Maçanet de Cabrenys és cap d'un dels municipis més extens de l'Alt Empordà (67'46 km2). Es troba situada en una vall a 400 m. d'altitud, als peus dels vessants de les Salines i el roc de Frausa, en el punt de confluència entre l'Ardenya i la Frausa, dos dels nombrosos rierols afluents de l'Arnera que s'escolen pels esmentats vessants. Els punts més alts del terme es troben exactament al nord de la vila de Maçanet. El roc de la Campana (1398 m. d'alt), el roc de Frausa (1445) i el puig de les Salines (1331).

És difícil pensar que un poble situat enmig d'aquestes muntanyes va arribar a tenir prop de 2000 habitants el segle passat. La gent de Maçanet vivia de l'agricultura i la ramaderia (ovelles i vaques) però principalment del suro i les mines de ferro i sabonet. Actualment, però, les mines són tancades i la terra no és bona per una agricultura moderna. L'explotació del bosc continua essent important, però la principal font d'ingressos és el turisme. Cada cap de setmana pugen a Maçanet o Tapis, nombrosos figuerencs o d'altres poblacions veïnes, catalans del Nord o altres estrangers per menjar en els nombrosos restaurants que hi ha repartits per tot el municipi. La cuina és empordanesa, amb molts "platillos" amb bolets, carns a la brasa, carns de caça (senglar, perdiu...), truites de riu... Una cuina de gran qualitat, que no vol dir cara.

Molts visitants s'enamoraren un dia d'aquest poble i s'hi construïren o s'hi construeixen un xalet per passar-hi les vacances. Tot i que actualment el poble només té uns 628 habitants (any 2001 ), aquesta xifra augmenta molt els caps de setmana, o durant el període vacacional, per les famílies que habiten les segones residències. Els nous estadans ocasionals han restaurat algunes cases antigues que estaven abandonades i això ha millorat l'aspecte del poble. Els carrers són ben pavimentats, amb zones ajardinades, una plaça ben arrenjada. Els serveis públics són suficients per viure-hi sense problemes de cap mena.

Com a curiositat s'ha de parlar de la fàbrica de pipes per fumar Salvatella que es troba a l'entrada del poble. Les pipes que fabrica aquesta fàbrica són de fusta de bruc i molt apreciades per la seva bona qualitat.

Maçanet de Cabrenys surt documentat per primer cop l'any 878 en un precepte de Lluís el Tartamut, on es confirmen les diverses possessions del monestir de Santa Maria d'Arles. En precisar els límits de la cel.la de Sant Miquel de la Cirera, s'anomena "ipsa roca ubi dicitus Macaneto". L'any 954 el comte Guifré de Besalú donà al monestir de Sant Pere de Camprodon un alou situat "intra fines vel terminos de Massanedo in villa que vochant Tapias...". Una altra notícia segura sobre el lloc de Maçanet i la seva església, la trobem l'any 1017 en la donació del comte Bernat de Tallaferro a la seu de Besalú: "...in valle quae dicitur Mazaneto Ecclesiam sancti Martini". L'any 1177 s'escriu Sancti Martini de Mazaneto. Hom creu que el topònim Maçanet és d'origen llatí i significa "pomerar" (terra de pomeres). L'afegitó "de Cabrenys", prové de la senyoria que ostentaren sobre el lloc els Serrallonga, barons de Cabrenç en el Vallespir, baronia que passà, per casament, a una branca dels Rocabertí al segle XIV.

Maçanet de Cabrenys ja devia estar poblat en època prehistòrica, dons hi havia aigua i caça en abundància. A tres Kms. a ponent de la vila, en el paratge del Pas de les Llebres, hi ha el menhir anomenat la Pedra Dreta (3.000-2.500 a. C.).

L'església parroquial de Sant Martí de Maçanet de Cabrenys és un temple romànic dels segles XII-XIII. L'edifici presenta una sola nau, coberta amb volta apuntada i seguida i capçada per un absis semicircular, més estret que la nau.L'entrada al temple es pot efectuar a través de dues portes, una al mur sud i l'altra a la façana de ponent. Aquesta darrera sembla ser modificada: és molt alta, amb dos arcs de mig punt en gradació i llinda i timpà, llisos. La del mur sud està formada per quatre arcs de mig punt en gradació, amb llinda monolítica i timpà llis. L'arquivolta més externa està decorada amb diversos motius, fruits, boles, fulles i també una figura humana. Sobre aquesta darrera arquivolta corre un guardapols, decorat en escalat. Des del final de les dues bandes d'aquest guardapols hi ha una cornisa de secció quadrada que ressegueix horitzontalment tota la porta, separant llinda i timpà.

Als batents de fusta de la porta hi ha una ferramenta original romànica, molt decorativa. L'exterior de l'absis presenta una decoració llombarda composta d'un seguit d'arcuacions cegues que descansen en petites mènsules, algunes de les quals estan decorades amb motius geomètrics. A sobre corre un fris de dents de serra, sota una cornisa incurvada. Al mig de l'absis s'obre una finestra de doble escaixada amb un prominent ampit. Al mur sud hi ha una altra finestra, també de doble esqueixada i arc de mig punt. La majoria dels murs, tant a l'exterior com a l'interior, estan fets amb carreus de granit ben tallats i col.locats en fileres seguides.

Sobre la façana de ponent es dreça un campanar de planta octogonal, amb arcades de mig punt, que fou construït vers els segles XVII o XVIII.

A l'exterior de l'església, encastades en l'aparell romànic del mur meridional de la nau, hi ha tres làpides gòtiques molt malmeses. En la inscripció de la més ben conservada hi ha la data 1340. Una obra de fortificació dels segles XVII-XVIII sobrepuja els murs romànics de la nau.

A l'interior de l'església es guarda una peça d'escultura romànica d'un gran interès. Es tracta d'una làpida sepulcral que procedeix de Sant Miquel de Fontfreda, parròquia avui abandonada del terme de Maçanet. Aquesta làpida és de marbre blanc, de forma rectangular. L'escena que es veu esculpida en baix-relleu al.ludeix a la mort d'un personatge important en el país. El difunt reposa en un llit. Els seus braços, creuats sobre el pit, sostenen un calze. A la capçalera un sacerdot, dempeus, el beneeix mentre amb la mà esquerra sosté el llibre sagrat, obert. Als peus del llit un altre personatge porta una creu i un aiguabeneiter; altres dos són al costat del difunt, un d'ells fa acció d'abraçar-lo i l'altre s'estintola el cap en la mà dreta. Vora el llit hi ha tres canelobres. Al centre i a dalt de l'escena es representa l'ànima del finat portada al cel per dos àngels. Segons Badia i Homs és una obra de la segona meitat del segle XI o de la primera meitat del XII. L'església de Fontfreda era possessió de la canònica de Santa Maria de Lledó, des de l'any 1115. És probable que la làpida al.ludeixi a la mort d'un dels seus priors.

Maçanet de Cabrenys fou durant l'Edat Mitjana una vila fortificada. A l'extrem de tramuntana i a la part més alta del nucli antic de la vila -la rodalia de l'església- es poden veure restes de la muralla medieval (mènsules que sostenien un matacà, algunes espitlleres, petites, rectangulars i, a la part alta, rastres de merlets). A la banda de llevant, a l'entrada de l'estret carrer que dóna a la plaça Major, hi ha restes d'un portal d'aquest recinte murat. S'hi observa l'arrencada dels arcs i una imposta excorbada. Aquests vestigis de muralla podrien ser dels segles XIV-XV. Les restes de muralla deuen ser de l'antic castell de Maçanet, que posseïa la família Serrallonga, barons de Cabrenç o Cabrenys, baronia centrada en el castell d'aquest nom, al Vallespir, prop del poble de la Menera.

L'any 1313 el vescomte Dalmau de Rocabertí es casà amb la filla d'Hug de Cabrenys i la baronia passà a la casa de Rocabertí. A finals del segle XVI la senyoria de la vila i castell de Maçanet passà a la família Peguera, més endavant la tingueren els Sorribes i, després, els Ros.

En el llarg carrer d'entrada a la població hi ha una ermita del s. XVIII dedicada a Sant Sebastià. Prop d'aquesta ermita hi ha un casal del s. XVII que representa dues figures sedents, esculpides en baix-relleu, a banda de l'ampit d'una finestra (curiositat notable i de caire popular).

A la Plaça Major hi ha un gran casal del s. XVIII anomenat Ca l'Olivet. La decoració del ràfec de la teulada d'aquesta casa és sorprenent per la varietat de temes representats: ocells exòtics, llebres, gerres amb flors... Pintats per un bon artista.

Al mig de la Plaça Major es dreça la famosa "masa d'en Rotllan" que té una llargada de 5'44 m. Segons la llegenda aquesta vara era l'arma que Rotllan, l'heroi carolingi, brandava contra els àrabs. Un cop conquerida aquesta terra, Rotllan llançà la vara des del pont de Ceret tot dient: "Allí on la meva vara caurà / Maçanet de Cabrenys serà". La veritable utilitat i l'origen d'aquesta barra són totalment desconeguts i permeten tota mena d'hipòtesis.

El castell de Cabrera es troba al nord del terme de Maçanet i a la vessant sud de la carena que va del coll de Lli a les Salines. Fou construït sobre una roca granítica de parets escarpades i difícil accés, des de la qual es contempla una extensa panoràmica, de la mar i la plana fins a les muntanyes de l'Alta Garrotxa. Tot i que hi ha un document de l'any 1003 que esmenta el lloc de Roca Cabrera, no tenim constància del "castrum de Cabrera" fins l'any 1070, en el jurament de fidelitat al comte de Besalú per part dels seus vassalls. Els seus primers senyors coneguts foren els de Serrallonga i de Cabrenys. L'origen d'aquest castell cal lligar-lo a l'època carolíngia o prefeudal.

L'any 1288 fou pres pels francesos i destruït. Poc després, s. XIV, passà a la família Rocabertí que el reconstruïren. Durant el s. XV fou novament ocupat pels francesos i quan marxaren quedà definitivament abandonat. Les restes que queden són fragments de muralla i la base d'una torre quadrada interior, a la part més alta, possiblement la de l'homenatge, i una altra a l'angle sud-oest, de la qual encara es conserva una part. És un castell d'època romànica (s. IX-X).

El santuari de la Mare de Déu de les Salines és emplaçat en el pla del mateix nom, a 1.100 m. d'altitud. Un camí sense asfaltar hi mena des de la vila de Maçanet. El lloc és encisador, lluny i apartat, amb un paisatge d'alta muntanya... Castanyers, pinedes, rierols i penyes... L'existència d'una ermita a les Salines ja consta en documents del s. XIII però l'actual edifici és una construcció de caire popular del s. XVII. Al nord-oest i a uns 200 metres del santuari, a tocar el camí que puja des de Maçanet, hi ha la petita cavorca on, segons la llegenda, fou trobada la imatge de la Verge.

Fontfreda, a l'extrem meridional del municipi de Maçanet de Cabrenys, era un lloc de poblament dispers, actualment deshabitat. Per arribar a l'església de Fontfreda cal agafar el camí que porta a Tapis donant la volta pels poblats d'Oliveda i els Vilars. Més enllà de l'església de Sant Andreu d'Oliveda, que es deixa a la dreta del camí, a menys d'un km., es passa una carena, l'anomenat coll d'Oliveda. Després del coll, a l'esquerra, surt un camí mitjanament transitable que, en 4 kms., porta a Fontfreda.

L'església de Sant Miquel de Fontfreda, fou donada al priorat de Santa Maria de Lledó l'any 1115 per part d'Engineda, Pere i Arnau Grau. Sant Miquel de Fontfreda és una església romànica dels segles XII-XIII amb escassos vestigis d'una església més antiga (s. IX-X). Presenta una sola nau amb absis semicircular. La portalada s'obre en el mur lateral sud de la nau. És d'un sol arc de mig punt, amb llinda i timpà. Al centre del frontis hi ha una finestra de doble esqueixada, d'arcs de punt rodó; una altra obertura idèntica es troba al centre de l'absis. En el mateix absis, a la banda de migdia, hi ha una altra finestra d'un sol vessant a l'interior, de molt poca llum. En el mur meridional de la nau s'hi obre un ull de bou i una finestra de doble biaix i arcs de punt rodó, molt reduïda. A l'absis hi ha un fris de dents de serra. L'interior del temple és encalcinat i pintat. La volta de la nau, que és d'època posterior al romànic és, en part, enderrocada. Els murs exteriors són fets amb carreus ben tallats i posats en filades seguides.

El poblat d'Oliveda, de masies escampades, es troba a 4 kms. a migdia de Maçanet de Cabrenys, seguint un camí sense asfaltar. L'església de Sant Andreu d'Oliveda fou donada al monestir de Sant Pere de Camprodon l'any 952 pel comte Sunifred de Besalú. Durant el s. XIV consta que era església parroquial però deixà de ser-ho al segle XVII. El temple actual és d'una nau amb absis rectangular; conserva una gran part de la primitiva construcció pre-romànica (s. VIII-IX).

Algunes parts dels murs de la nau que no tenen carreus ben escairats, presenten fragments amb aparell de pedres sense escairar i comparables al d'altres esglésies pre-romàniques properes (Carbonils, els Vilars, Tapis).

El poblet de Tapis es troba a poc més de 6 kms. a ponent de Maçanet de Cabrenys, seguint la carretera que mena a Custoja (poble del Vallespir, a la Catalunya Nord). Tapis està format per un reduït grup de cases a l'entorn de l'església de Sant Briç i algunes masies escampades.

L'any 954 el comte Guifré de Besalú donà al monestir de Sant Pere de Camprodon un alou situat a Tapis. L'any 1362 surt documentada l'església de Sant Briç de Tapis. Aquesta església és d'una nau de planta rectangular, pre-romànica dels segles VIII-IX. L'aparell del temple és de pedres sense treballar, de granit, de mides escollides a fi de disposar-les en filades més o menys regulars. Les cantonades són de carreus ben tallats. L'única porta de l'església es troba en el mur lateral de migdia. És rectangular, amb llinda, reformada en època tardana. És interessant la ferramenta de la porta, de tradició romànica, que decoren els batents de fusta. Sobre el mur frontal s'alça un campanar de cadireta de dos arcs de mig punt. Tot l'edifici va ser sobrepujat en construir-hi al damunt un terrabastall (s. XVIII).

A l'exterior de l'església no s'observa cap diferència entre la nau i el prebisteri. A l'interior un arc -en funció d'arc triomfal- separa ambdues parts del temple i dóna accés a l'espai dedicat a prebisteri. Aquest arc presenta dovelles estretes i llargues. És possible que la forma de ferradura fos originàriament més marcada doncs es suposa que ha estat alterat en l'arrencada d'ambdós costats. És sostingut per pilastres rectangulars, adossades. Un altre arc, en funció d'arc toral, divideix la nau en dues crugies. La seva forma és de marcada ferradura.

A la banda de migdia de l'església hi ha un parell de capelles laterals, afegitons dels segles XVII-XVIII.

El poblat dels Vilars, de masies escampades, es troba a poc més de 5 kms. al sud-oest de Maçanet de Cabrenys. S'hi va pel camí que passa pel poble i pel coll d'Oliveda, camí que poc més enllà dels Vilars es divideix en diferents ramals; vers l'ermita del Fau i Carbonils per una banda, cap als Horts i Costoja per una altra i, finalment, vers Tapis i, també, a Costoja.

En el document de donació de l'alou situat a Tapis per part del comte Guifré de Besalú, al monestir de Sant Pere de Camprodon, de l'any 954, s'esmenta el lloc de Sant Pere dels Vilars. L'any 1116 el lloc de Sant Pere dels Vilars era una possessió del monestir de Santa Maria de Vilabertran. Durant el s. XIV arribà a ser parròquia i ho fou fins el segle XVII. Sant Pere dels Vilars és una esglesiola d'una nau amb absis trapezoidal. L'absis correspon al període pre-romànic (s. VIII-IX); mentre la nau, notablement descentrada respecte a la capçalera, és d'època més tardana. La volta de la capçalera pre-romànica dels Vilars és quelcom ultrapassada. L'arc triomfal té la mateixa forma. És sostingut per pilars rectangulars i posseeix impostes en secció de bisell. Les dovelles són ben tallades; en els pilars o muntants hi ha carreus ben tallats. En el mur de llevant i en el de migdia d'aquest absis hi han sengles finestres de doble biaix; llurs arcs, de mig punt, són fets amb petites lloses.

L'aparell de l'absis està format per pedres de granit sense treballar i que es col.locaren intentat formar filades horitzontals. La planta lleugerament trapezial de l'absis d'aquesta església és pròpia d'altres esglésies considerades pre-romàniques (s. VIII-IX). Els murs de la nau varen ésser recrescuts i molt reformats vers els segles XVI-XVII. La volta de la nau és apuntada i seguida. La portalada, al frontis, ha sofert una reforma total modernament. Sobre la façana hi ha un campanar de cadireta de dos arcs, també modern.

Per visitar detingudament aquestes esglésies romàniques, descobrir la natura exuberant, les fonts i altres racons d'interès és recomanable instal.lar-se uns quants dies en un hostal o hotel de Maçanet de Cabrenys i no oblidar-se un bon plànol de la zona.