Vila-Sacra, Alt Empordà

Segons explica l'escriptor i poeta empordanès Carles Fages de Climent, si el 13 de setembre de l'any 1214 el comte-rei Pere I de Catalunya i Aragó s'hagués deixat aconsellar i no hagués anat a la batalla de Muret (Llenguadoc) contra les tropes franceses, on fou mort i es posà fi a la influència política catalana en les terres Llenguadocianes i Occitània, en l'actualitat Vila-sacra seria la capital del món.

Certament, amb forces dosis d'imaginació, Fages de Climent, havia pensat que s'hi hagués guanyat aquella batalla els territoris catalans haurien estat molt extensos. L'Empordà hauria estat centre geogràfic d'un gran imperi català i hagués estat ideal convertir Castelló d'Empúries o Figueres en capitals d'aquest imperi. Com que entre Castelló i Figueres ja hi havia rivalitats, per evitar enveges i rencúnies entre ambdues ciutats alhora de ser capital una d'elles, la sol.lució solomònica haurïa estat fer capital a una població situada entre Figueres i Castelló, aquesta població és Vila-sacra. 


Tot i no haver arribat a ser capital de res, tret del seu propi terme municipal, Vila-sacra és avui una població amb unes importants vies de comunicació, aigua abundant i terres fèrtils. El fet de trobar-se prop de Figueres i prop de la costa (Castelló d'Empúries i Roses) ha fet que s'estigui convertint en una població dormitori on forces veïns viuen al poble però treballen a les ciutats properes. Tot i això encara queden forces pagesos que conreen blat de moro, ferratges, hortalisses i la popular ceba de Figueres... Encara és important, tot i que no tant com abans l'aprofitament de les canyes que creixen prop dels rius i canals.

Vila-sacra tenia 159 h. l'any 1718 que passaren a ser 395 h. l'any 1860. L'any 1900 en tenia 445 i l'any 1950 uns 389 h. L'any 1991 arribava als 406 h. L'any 2001, va arribar als 344 h.

La població de Vila-sacra es troba en plena plana empordanesa, a poca distància de la riba dreta del Manol. Aquest riu és el límit septentrional del terme; separa Vila-sacra de l'antic terme de Vilatenim fa pocs anys agregat a Figueres.

Vila-sacra es troba a cinc kms. a ponent de Figueres i a 5 kms. a llevant de Castelló d'Empúries. El municipi és petit en extensió (6'19 Km2) format per terrenys plans fàcils de treballar. La majoria dels camps són treballats, hi ha granges de porcí i boví i algunes arbredes d'arbres de ribera, principalment pollancres. El veïnat de Palol de Vila-sacra, es troba a l'altra costat del Manol, a tocar el marge esquerre del riu, dins l'antic municipi de Vilatenim.

Vila-sacra fou des de molt antic una de les possessions més importants del monestir de Sant Pere de Rodes. En una epístola del papa Benet VI a l'abat Eldesind de Sant Pere de Rodes, s'esmenta que aquest monestir tenia terrenys a villae Saccari. Aquests dominis tornen a ser reconeguts pel rei Lotari en un precepte de l'any 982 el qual parla de "villa Saccari", en el comtat de Perelada.

Al segle XI el monestir de Camprodon també tenía uns masos en el terme de Vila-sacra. Així consta en la butlla del papa Benet VIII, de l'any 1017, a favor de l'esmentat cenobi.

L'any 1060 la comtessa Guisla d'Empúries féu una important donació a l'església de Girona. Un dels alous cedits era situat en el terme de Castelló i afrontava, a ponent, amb els termes de Fortià i de Vila-sacra. En un document de l'any 1169 el lloc ja surt esmentat amb l'actual nom: Vila Sacra.

Durant el segle XIII, l'any 1240, l'abat del monestir de Sant Pere de Rodes comprà al noble Gilabert de Cruïlles el castell i el lloc de Vila-sacra amb les seves jurisdiccions. L'any 1274 també adquirí de Jaume de Vallgornera la quarta part del delme de la parròquia de Vila-sacra. Altres poders sobre el lloc foren comprats a Ramona de Palau l'any 1245 i a Arnau de Fortià l'any 1279.

Definitivament a partir del segle XIV l'abat de Sant Pere de Rodes es convertí en senyor feudal de Vila-sacra. El monestir va mantenir terres i cases de Vila-sacra en la seva propietat fins ben entrat el s. XIX. L'any 1303 Sunyer de Trilla prestà homenatge a l'abat Arnau de Sant Pere de Rodes, per raó de les terres que posseïa pel monestir en la parròquia de Sant Esteve de Vila-sacra.

L'abat Berenguer de Riumors obtingué, pel maig de l'any 1308, el reconeixament per sentència arbritral, del dret absolut sobre la jurisdicció civil, com abat de Sant Pere de Rodes, del castell de Vila-sacra, el Far i Marzà. L'any 1362 hi ha esment de l'església de Sancti Stephani de Villa sacra.

A finals del s. XVIII, després de la Guerra Gran el monestir de Sant Pere de Rodes arribà a una decadència extrema que obligà a la petita comunitat de monjos que quedava a abandonar el monestir. Demanaren permís al rei Carles IV que els hi concedí. El trasllat a Vila-sacra es realitzà el 10 de desembre de 1798. Tot i això, a Vila-sacra hi estigueren pocs anys, fins que novament el rei els concedí que es traslladessin a Figueres l'any 1805 a l'edifici que posseïen i que actualment és l'Asil Vilallonga. La comunitat s'extingí definitivament l'any 1835.

Amb la llei de desamortització d'aquesta data, el castell de l'Abat de Vila-sacra fou venut a un particular. Vila-sacra és un topònim format pel mot vila i un nom personal que el filòleg Joan Coromines inclou entre els noms germànics de l'Alt Empordà. Els estudiosos creuen que el topònim no significa "vila sagrada", com podria fer creure la seva grafia actual.

L'actual poble de Vila-sacra està format per l'església, l' antic castell, un reduït nucli antic (amb cases dels segles XVI i XVIII força reformades) i les cases que hi ha a banda i banda de la carretera que va de Figueres a Roses (cases dels segles XVIII, XIX i XX). Les cases que es troben a peu de la carretera, on hi ha algunes botigues i restaurants, han de suportar els sorolls de l'intens trànsit de la carretera, per això, des de fa uns anys, l'Ajuntament del poble vol intentar que es fagi un nou trassat de la carretera, fent-la passar a les afores del poble. Aquestes obres ja s´estan duent a terme en l´actualitat i aviat seran inaugurades.

Fa poc s'ha arrenjat la plaça que hi ha davant l'església parroquial, interessant edifici romànic del segle XIII. Aquesta església, dedicada a Sant Esteve, fou construïda damunt les restes d'una anterior (probablement dels segles X-XI). L'actual construcció presenta una sola nau, de planta rectangular, sense absis destacat. Els vestigis de l'església primitiva es troben en la part inferior dels murs de ponent i de tramuntana de l'actual. Aquests fragments constructius, que quedaren dempeus, s'integraren en el nou edifici del segle XIII, quan l'església fou renovada; serviren, en part, de basament a la nova construcció.

A la façana de ponent es distingeix fàcilment el mur de l'església primitiva. Està format per pedres poc treballades que s'afileren amb poca traça, contrastant amb l'aparell de carreus ben tallats que formen la resta de la façana. El mur nord presenta un parament constructiu semblant al del mur de ponent, encara que aquest posseeix també uns petits contraforts, molt erosionats, que s'incorporen a l'església actual. La porta d'entrada s'obre al mur sud, vers ponent. Està formada per quatre arcs en gradació, adovellats, amb una llinda i un timpà monolítics i llisos. Un fris separa llinda i timpà arribant fins a l'arquitectura externa, creant les impostes dels arcs. L'arquivolta exterior fa les funcions de guardapols.

A la façana de ponent s'obre una finestra de doble biaix i arcs de mig punt. També veurem dues obertures en el mur de la capçalera, l'una a sobre de l'altra amb una rigorosa verticalitat: a dalt una rosassa i a baix una finestra, de les mateixes característiques que la de la façana de ponent.

El campanar, aixecat a l'angle sud-oest de l'edifici, és una construcció tardana. La torre és quadrada, amb angles eixamfranats; posseeix quatre arcades de mig punt (segles XVII-XVIII). L'inte-rior de l'església es troba lliure d'arrebossat. La volta és apuntada i seguida en tot l'edifici. En la seva arrencada, en ambdós murs laterals, hi ha una cornissa de forma excorbada.

Tocant al mur nord, dins l'església, es conserva una pila baptismal, monolítica, de forma ovoide, segurament del segle XIII. Els arcs cecs que decoren el seu contorn superior extern són de forma ametllada, romànic tardà, diferent a les piles més antigues de la comarca on aquests mateixos arcs cecs són de punt rodó. L'actual església de Sant Esteve de Vila-sacra fou construïda pels volts de l'any 1240, quan els monjos de Sant Pere de Rodes compraren el castell i la jurisdicció del lloc . Segurament finançaren, en part, les obres de construcció.

El castell de Vila-sacra o torre de l'Abat es troba a pocs metres de l'església. Fa uns anys que l'Ajuntament el va comprar a uns particulars i actualment està duent a terme gestions per aconseguir subvencions per restaurar-lo.

Del primitiu castell dels segles XI-XII, aixecat amb còdols escapçats, amb una torre de l'homenatge rodona de murs gruixuts, muralles emmerletades i valls, només resta la base de la torre fins a uns 6 m. Sobre d'aquesta hi ha uns 2 m. construït amb carreus ben escairats, que corresponen a la reforma de l'abat de Sant Pere, dels segles XIV-XV, el qual el convertí en un palau gòtic. Per sobre d'aquesta segona part de la torre hi ha encara un tercer afegit, de pedra i argamassa, posterior a les guerres de finals del XV, probablement del segle XVI i a les reformes que s'hi devien fer després dels combats. La resta del castell fa sofrir moltes modificacions al llarg dels segles XVIII i XIX destinant-lo a vivendes familiars. Es pot seguir el seu perímetre emmurallat, rectangular; amb una porta avui desapareguda que s'obria a l'oest, i una torre de planta quadrada a l'angle nord-oest, amb espitlleres, dels segles XIV-XV. També es pot veure una arcada gòtica a la banda de migdia de la torre, pertanyent a una sala del palau.

A les afores del poble hi ha algunes masies del s. XVI, amb portals adovellats i finestres de carreus, que s'estan restaurant.