Marta Felip

L'exalcaldessa de Figueres, Marta Felip, ens rep un dissabte al matí a Figueres. Durant la setmana treballa a Barcelona com a secretària general del Departament d'Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya.

Tot fent un te ens explica el seu pas pel consistori figuerenc. Se la veu tranquil·la, més contenta i animada que en el darrer any a l'Ajuntament. 

Com valora aquesta legislatura?
Quan vaig plegar, el 14 de novembre, ja vaig dir que aquest mandat ha sigut una total campanya electoral des del principi, i és una llàstima perquè si els figuerencs, els 4.015 ciutadans que van votar CiU, va voler que tinguéssim majoria, l'oposició ho hauria d’haver respectat. Haurien d’haver mostrat respecte institucional, respecte cap a una ciutat i entendre que ha de governar aquell que ha guanyat les eleccions i se l’ha de respectar.

I l'oposició no ho va respectar?
Per desgràcia, i ja des d’un principi, no. Tant per part de l’oposició com del mateix soci de govern, el PSC. No podem oblidar que precisament el PSC va pactar per ajudar a fer govern, però al cap d’un any ja va deixar clara la ferma voluntat de fer 2 ajuntaments: les regidories del PSC es volien portar de manera totalment independent, intentant dividir l’Ajuntament entre les regidories del PSC i les de CiU. Això és inviable. La ciutat ha de tenir un únic projecte, un líder i un bon equip. Les regidories no poden ser talls d’un pastís. Això ja va fer que la ciutat es governés de manera fragmentada, amb disfuncions. I així ha anat tota la legislatura. Aquesta situació va portar al trencament del pacte. Potser vaig pecar d’ingènua en pensar que la resta d’oposició agrairia que, si ens quedàvem amb minoria, donéssim veu a tots els partits del plenari, que són molts. De fet és una de les problemàtiques polítiques de Figueres: la gran fragmentació que hi ha al plenari. Ningú vol deixar la seva cadira. No és eficient que hi hagi 8 partits, alguns d’entre 1 i 3 regidors, i que tots vulguin incidir com si fossin el partit majoritari.

Diu que va pecar d'ingènua amb l'oposició.
Tothom es creu que el dret a ser escoltat és el dret a decidir, i aquí hi ha un matís. El partit majoritari és qui ha de governar, i governar vol dir prendre decisions, i per tant buscar acords. Però l’oposició confonia el fet d'escoltar i d'opinar, amb l'obligació del govern a tenir en compte les seves demandes. Evidentment, és impossible tenir en compte les demandes de tots si són 7 partits que a més a més tenen demandes i tendències polítiques totalment contraposades.

Però sí que haurien de tenir més afinitat amb alguns partits, sobretot en clau de país. 
Sí. Aquí s’hi encavalca el Procés. Precisament, ERC o CUP, els partits que t’haurien d’haver ajudat governant la ciutat, sí que te’ls trobaves de costat amb la pancarta a les manifestacions a favor de la independència o quan jo mateixa vaig haver d’anar al jutjat a declarar per desobediència. En aquell moment van córrer a fer-me costat per estar darrere la pancarta. Però a l’Ajuntament, o quan em vaig acomiadar, resulta que em fa un discurs molt i molt agre, com si tots els mals de món fossin culpa meva. Aquesta manera de fer no l’entenc. És molt complicat que uns companys de viatge immersos en un context a escala de país, i que haurien d’haver ajudat a governar la ciutat, no hi han sigut. Fins i tot veure com es postulaven a fer un govern alternatiu, “ Govern d’esquerres”, amb el PSC, pur 155, CUP i Compromís d’Esquerres. Aquesta fragmentació farà que no hi hagi un govern fort. I Figueres patirà molt.

Del programa electoral amb què es presentàven el 2015, què en queda pendent?
Espero que Jordi Masquef pugui començar el pavelló d’esports i vegi començar el canvi en el servei de recollida d’escombraries, que ja ha estat adjudicat a una altra empresa per a que millori molt el servei. S’han fet moltíssimes coses aquests tres anys. Imagina’t si haguéssim tingut un context polític favorable.

Li ha faltat visibilitat?
Una de les meves incapacitats ha sigut comunicar l’obra de govern. Els projectes van sortint endavant, no surten de cop. He pogut aprovar pressupostos cada any i d’aquí van sortint totes les obres i totes les noves actuacions que ara es van fent. Però aquesta obra de govern, s’ha vist bastant tapada per la crítica aferrissada d’alguns grups de l’oposició, que de feina no en fan, però de soroll en fan molt. I nosaltres hem de reconèixer que com a govern no hem sabut comunicar la feina feta.

Com veu la ciutat ara?
Crec que ha anat bé que hi hagi hagut un canvi. Amb la mateixa obra de govern, que ja teníem projectada, hi ha un canvi d’estat d’ànim general i això es tradueix en una il·lusió nova.  M’agradaria que el què ha passat ens servís de lliçó a tots, i sobretot que l’oposició prengui nota que no serveix de res focalitzar tots els problemes en una sola persona. Tot just fa un mes que vaig plegar i als Setmanaris locals de fa una setmana ja surt algun partit de l’oposició queixant-se del mateix que es queixaven de mi respecte el nou Alcalde. Espero que canviïn l’actitud pel bé de la ciutat. A partir d’ara el canvi que necessita Figueres anirà lligat al canvi en el nivell polític dels regidors que estiguin sentats en el Ple.

Qui i com pot canviar el nivell polític?
És molt difícil trobar gent bona que vulgui formar part d’una llista electoral. La gent que podria posar-s’hi, amb experiència en empresa privada, amb solvència professional i que hagi vist món, quan veu aquestes situacions d’atac personal i professional, evidentment, no volen posar-s’hi. Ens hauria de preocupar, per què Figueres necessita un projecte fort i gent amb visió.

Què en pensa de la reincorporació de Manel Toro i Núria Galimany?
És la crònica d’una història anunciada. Manel Toro es fa venir el discurs a la seva conveniència. Ell va deixar el govern quan el Grup del PDECAT va quedar amb set regidors,perquè deia que amb 7 era impossible governar . I ara són exactament 7 regidors, i vol governar. El que jo penso és que Manel Toro va voler sortir del Govern municipal del PDECAT per fer un projecte polític propi, i quan ha vist que no se’n sortia, ha tornat al Govern municipal aprofitant l’argument del canvi d’alcalde. 

Quin consell donaria a en Jordi Masquef?
Que segueixi així. La feina és la mateixa i ha d’acabar projectes encarrilats. Ha entrat molt bé, i té el què m’ha faltat a mi aquests últims mesos: la il·lusió. És una persona molt treballadora i li agrada el que fa. També li recomanaria grans dosis de paciència.

Troba a faltar Figueres?
Miro enrere i estic molt contenta de l’experiència viscuda com a Alcaldessa. No trobo a faltar l’Ajuntament però si la Ciutat, Figueres i l’Empordà. Durant la setmana estic a Barcelona i estic molt contenta amb la immersió que he fet al Govern de la Generalitat, amb una feina apassionant que m’agrada molt, però només puc venir al cap de setmana. I em passa un fet molt curiós: quan a Barcelona dic que he estat alcaldessa de Figueres, em diuen “Quina sort! És una ciutat de mida amable, dinàmica, amb una gran activitat cultural......” Està clar que moltes vegades, els de fora valoren molt més la ciutat que els que hi vivim.

Els Figuerencs són massa crítics amb la ciutat?
Extremadament. I aquesta crítica seria bona si fos constructiva, però el problema és que és una crítica estàtica o, fins i tot, destructiva. Falta orgull de ciutat.

I per últim, com han anat els primers mesos de feina a la Conselleria?
He tingut molta sort que em demanessin entrar a la Conselleria d’Empresa i Coneixement, tant per la consellera com per la temàtica, que és molt maca; empresa, comerç, indústria, turisme, universitats… No coneixia a la Consellera Àngels Chacón, jo vinc professionalment de la món de la gestió pública i ella ve del món de l’empresa i del comerç exterior.  Tenim una manera de fer molt semblant, som dues dones que anem per feina. M’agrada la manera de fer de la Consellera: directe, eficient i amb àmplia experiència prèvia. Puc aprendre moltíssim al seu costat.

Articles relacionats ...