La derrota dels pessimistes: Jordi Masquef i els seus primers 100 dies de govern

Recuperar l’orgull figuerenc, tenir una mirada optimista i, com va escriure Miquel Martí i Pol, recordar que “tot està per fer i tot és possible”.

Sempre he mantingut una actitud vital basada en el positivisme perquè el contrari, la negativitat, només ens condueix cap al derrotisme. Amb aquesta filosofia compleixo els primers tres mesos com a alcalde de Figueres. I avui estic més convençut que ahir que la ciutat té prou potencial per superar els reptes més immediats i, sobretot, que Figueres serà el que els figuerencs i figuerenques volem que sigui. A mi m’agrada verbalitzar-ho parlant de la ciutat que tots volem, entesa com la Figueres en la qual s’hi visqui bé i la gent es guanyi bé la vida.

Aquests tres mesos a l’alcaldia he redescobert, malgrat el soroll de les xarxes socials i el pim pam pum polític, que la gran força de la ciutat és la seva gent, el dinamisme de les seves entitats i la vitalitat del seu teixit econòmic i social. Una ciutadania, sovint anònima, amb ganes de fer coses, amb idees per emprendre i que allà on alguns hi veuen un problema, ells ho converteixen en una oportunitat. No em deixaré vèncer pels pessimistes, per més que s’hi entossudeixin. Diuen els savis que si caus set vegades, aixeca’t vuit. Aquesta ha de ser la nostra actitud.

La crisi econòmica, la globalització, les erràtiques polítiques migratòries internacionals, el populisme polític i digital, i la pèrdua de determinats valors sempre intrínsecament relacionats amb el civisme i la convivència, ha provocat que avui les ciutats del país compartim problemes comuns que, sovint, hem de resoldre sols. L’incivisme és una d’aquestes xacres que, en totes les converses que mantinc amb altres alcaldes, s’ha instal·lat en el nostre paisatge urbà. Tolerància zero amb incívics i delinqüents i polítiques de fons per canviar actituds. Aquesta és la recepta que hem començat a aplicar a Figueres.

Gestionar el dia a dia d’una ciutat i planificar el seu futur, a banda d’eines administratives i visió política, necessita posar-hi passió. Un optimista apassionat sempre té un projecte; un pessimista una excusa. Més enllà de plans de xoc contra l’incivisme, de desencallar l’aparcament de proximitat de l’avinguda Vilallonga o d’aprovar el projecte del nou poliesportiu a l’Olivar Gran, m’agrada pensar que aquests tres mesos hem aconseguit, sobretot, la derrota definitiva dels pessimistes.

Jordi Masquef
Alcalde de Figueres