Marta Felip, alcaldessa de Figueres: “Em preocupa la gent que abans de la crisi tenia una vida normalitzada i que ara està més a prop de la situació d’emergència social”

Quines són les actuacions que es porten a terme a Figueres en l’àmbit dels serveis socials?
Des que el 2011 vaig entrar a l’ajuntament, primer com a regidora i ara com a alcaldessa, la prioritat ha estat l’atenció de l’emergència social. SI fem memòria, la crisi econòmica es va començar a plasmar amb força el 2010 i va esclatar amb tota cruesa el 2011, amb fenòmens que no havíem vist mai com desnonaments massius, execucions hipotecàries... Gent que havia comprat pisos amb esperança de futur i que de sobre es troben que no poden pagar la hipoteca perquè es queden a l’atur, sense perspectiva de millora ni de recuperació immediata, i pisos buits a mig construir o en portes de ser habitats. Ens trobem amb la necessitat d’atenció d’un fenomen que no havia passat mai, el de donar habitatge a gent que no el pot pagar. Des del 2011 les partides de serveis socials s’han incrementat moltíssim per atendre tant necessitats bàsiques d’habitatge com la distribució i subministrament d’aliments bàsics. Abans del 2011 no es parlava del Centre de Distribució d’Aliments, i malauradament ha passat a ser un equipament més, quant a protagonisme, dels que té l’Ajuntament.

Com se’ls pot ajudar des de l’ajuntament?
Les persones en risc d’exclusió social ja tenen les seves línies d’atenció mitjançant els serveis socials. El que em preocupa és aquella gent que abans de l’impacte de la crisi tenia una vida normalitzada, bé perquè treballaven o perquè no hi havia endeutament amb hipoteques, i que amb la crisi ha passat a un risc de vulnerabilitat, sigui perquè no tenen feina o perquè no poden pagar la hipoteca, i cada vegada queden més a prop de la situació d’emergència social. Estem parlant de gent que no té dret a les ajudes que entren dins del circuit dels serveis socials i que ho estan passant molt malament, que es priven de coses necessàries. Potser es tracta d'una família de quatre membres que han de passar amb 800€ al mes; una mare sola amb un fill o dos que té un sou de dependenta de 900€ al mes i que ha de pagar lloguer o hipoteca, o vídues amb una pensió petita. Hem d'anar ajudant a aquesta gent que no està en situació d'exclusió social però que hi poden arribar. És aquí on enfoquem les polítiques de subvenció a famílies monoparentals ajudant a pagar l'IBI, ajudem a pagar el transport escolar dels joves universitaris, fem el programa Invulnerables que atendrà 50 famílies perquè puguin fer esport base, tinguin llibres o cursos extraescolars. Com a ajuntament, som pioners en aquesta política social amb la gent que no entra en els circuits dels serveis socials.

I com ho poden fer per arribar a les ajudes?
Nosaltres promovem plans específics, com el de les ajudes a les famílies monoparentals, fent convocatòries públiques i difonent-les per les xarxes socials i els diaris. La gent no ha d'anar a serveis socials, sinó que poden venir i presentar una instància dient que és una família monoparental i que vol l'ajuda. Per a nosaltres té la consideració de subvenció, així que poden entrar pel canal normalitzat i no han de passar pels serveis socials.

Quina ha estat la reacció des que s'ha posat en marxa?
Hem notat molta demanda d'informació, i hem hagut d'obrir canals específics. La gent pregunta perquè no sap si entren o no a la subvenció, o per això estem fent una gran campanya d'informació.

Com es quantifica l'ajuda que es dóna a les famílies?
Hi ha uns límits. Per les famílies monoparentals és que no tinguin un habitatge amb valor superior a 100.000 euros, que la superfície del pis no superi els 100 m2, i que els ingressos màxims anuals siguin de 18.000 euros (amb un fill) o 20.000 euros (amb dos fills).  

Articles relacionats ...