Marta Felip: 'Des del punt de vista polític, ser alcaldessa és més del que havia aspirat mai'

Marta Felip, alcaldessa de Figueres: “Des del punt de vista polític, ser alcaldessa és més del que havia aspirat mai”

Com és un dia normal en la vida de Marta Felip?
Des de fa gairebé quatre anys, des del 3 de gener del 2013, m’aixeco a quarts de 8 del matí. Des de les 9 del matí fins cap a les 10 de la nit, si no hi ha cap acte, estic absolutament entregada al que s’hagi de fer: visites a l’ajuntament o a fora; a la ciutat o a fora; reunions internes; atendre figuerencs o figuerenques que volen parlar amb mi, i assistir a actes. I això, de dilluns a diumenge!

I pot permetre’s dedicar-se algun dia per a vostè mateixa?
SI que t’ho pots permetre, ja que algun dia haig de fer coses de la meva vida personal, com anar al metge. Llavors haig de demanar que aquell dia no em posin res. Però no acabo d’estar tranquil·la, sempre hi ha coses i vols anar a veure alguna cosa que s’està fent o anar a veure gent. Al principi se’m va fer estrany compaginar-ho tot, però ara ja m’he acostumat. Si vols fer d’alcaldessa i fer-ho bé, està clar que no pot ser d’una altra manera, tant perquè la gent et demana com perquè tu tens curiositat per veure el que s’està fent, veure com va la ciutat, perquè et fa il•lusió veure el que es mou des de l’ajuntament. Així que un dia normal per a mi és sortir a les 8 o a quarts de 9 del matí i no tornar a casa fins a quarts de 10 o les 10 de la nit, si no hi ha res aquella nit. Això implica un abandonament de la vida personal. No m’he cregut mai la gent que et diu que es pot compaginar tot. Has de fer renúncies, n’hi ha moltes al darrere. Jo no tinc fills, i això em permet estar-hi des del matí fins a la nit. Seria molt complicat amb fills, i mai m’ha agradat tenir-los per no veure’ls mai.

Li compensa haver de renunciar a coses personals per dedicar-se a la política?
Crec que no valoraré si compensa fins que no s’acabi. Sóc conscient que estic en un moment excepcional. El 2013 se’m va donar una oportunitat que mai havia demanat, i estic entregada a intentar fer-ho bé. Sé que és una etapa, que no sé quant durarà, i o t’hi poses per fer-ho així o no ho fas. He de dir que sóc humana i que hi ha dies que tens remordiments. Veig poquíssim, menys que mai, els meus pares. Tinc parella, que viu a Barcelona, i us podeu imaginar que ens veiem poc. Ve els caps de setmana i ha d’esperar que acabi d’un o altre acte. Mai tenim un dia sencer. Tinc la sort que és una persona que pertany al món dels ajuntaments, que sap que és fer d’alcalde i fer de regidor, que té la seva vida pròpia i la seva feina pròpia. No puc dir que estigui entusiasmat, però s’ha resignat. Et perds moltes coses, i no sé si algun dia me’n penediré.

Creu que es podrà reenganxar a coses a les que ha renunciat?
És el que tinc dubtes. És una opció que he triat i espero que mai me n’hagi de penedir.

Li ha costat progressar al món polític pel fet de ser dona?
No. No m’ha costat perquè no tenia afany de progressar, quan vaig entrar com a tinent d’alcalde el 2011 no era el meu objectiu arribar a ser alcaldessa. No puc dir que m’hagi costat, al contrari. He de dir que hi ha tota una experiència prèvia i que si se’m va donar aquesta oportunitat és perquè venia avesada al món municipal. No em va costar fer-me amb el funcionament de l’ajuntament, amb el que em vaig haver d’esforçar és en el coneixement de la ciutat. Mai he patit un atac de masclisme o despectiu. Sí que he notat homes que, de bona fe, no saben com posar-s’hi quan tracten amb mi perquè en certs llocs estan acostumats a fer-ho amb homes. Per sort, ara les dones ja estem a molts llocs de responsabilitat. Potser em va costar més fer-me un lloc com a secretària d’ajuntament, posicionar-me i fer-me respectar, amb 26 o 28 anys, en un ajuntament de certa importància, tant per la joventut com pel fet de ser dona. El càrrec d’alcaldessa m’ha agafat amb una edat més madura i en un moment amb més dones alcaldesses.

Quan era secretaria, es veia entrant a la política?
No m’ho havia plantejat mai. Quan en Santi Vila em demana a finals del 2010 si em vull incorporar a la seva candidatura li dic: ‘Apa Santi! Jo justament estic a l’altra banda, per fiscalitzar que el que feu els polítics sigui legal’. Del no inicial vaig passar al si per la meva situació personal, per la llibertat que tinc, perquè m’agrada el món local i perquè m’ho va demanar justament per la meva experiència en el món de la gestió, que és el que li faltava. Havia tingut un mandat molt bo, però havia trobat a faltar algun regidor que li portés l’organització i la gestió, i és el que esperava de mi. La resta de la història ja la sabeu. Em va incorporar a la llista, em va fer tinent d’alcalde i quan va marxar va considerar que era la persona més preparada per ser alcaldessa.

Figueres és el seu punt final a la política? O li agradaria progressar?
Des del punt de vista polític, ser alcaldessa és més del que havia aspirat mai, i intento fer-ho el millor que puc. Per a mi, ser alcalde ja és molt. Corren rumors que si me n’aniré a Barcelona. Si volgués, podria demanar una secretaria municipal d’un ajuntament i anar-hi, per la meva feina anterior. A mi el que m’agrada molt és el món local. No descarto que si tingués alguna oferta… però sempre relacionada amb el món local. No voldria aspirar mai a una conselleria específica si no fos governació. El futur està per venir. Políticament estem en moments molt convulsos i mai saps per on poden venir les propostes, però tinc clar que per mi ser alcaldessa és el gran repte, i m'agradaria poder fer més coses. Veig que en aquest mandat en podrem fer moltes més que en l'anterior. Sincerament, m'agradaria quedar-me aquí un temps més. I si no, la meva feina m'agradava molt i hi puc tornar. Em vaig esforçar molt a aprovar unes oposicions molt complicades, i podria tornar-hi demà.  

Articles relacionats ...