El Racó de l'Alba

Al bell mig de Vilabertran, a la Plaça Major, trobem El Racó de l'Alba. Aquest petit negoci va obrir les seves portes l'1 desembre de 2006. Sempre hi trobem l'Alba, una dona amb una energia envejable.

Què et va portar a iniciar-te en el món de l'hosteleria?
Jo era perruquera, treballava del què havia estudiat. Després de quedar-me embarassada, el meu pare es jubilava i els germans no volien continuar el negoci familiar. Abans era un local amb un estanc i una botigueta, que havia sigut ja dels avis. Vaig pensar que, si volia fer un canvi, seria en aquell moment o no seria. I vaig decidir emprendre! Al maig 2006 va néixer el meu fill, vam fer algunes obres i al desembre vaig obrir.

Però ara ja no hi ha botiga.
No. Vaig decidir mantenir l'estanc però canviar la botigueta per una petita cafeteria.

Estàs contenta d'haver canviat de perruquera a tenir el Racó?
Són moltes hores que s'hi han de dedicar, i molt sacrifici. Però fins el dia d'avui m'ha anat molt bé i no m'arrepenteixo gens d'haver emprès. El negoci és totalment diferent. Per exemple, el tracte amb els clients és molt bo, sempre són molt agraïts. La majoria són gent del poble, però de fora també en vénen molts. Puc dir que estic molt contenta d'haver decidit emprendre.

Una cafeteria que pràcticament gestiones tu sola.
Sí. Jo mateixa cuino, serveixo, netejo i tot el que faci falta. Compro la carn i altres productes al poble, intento que sigui producte de l'horta, d'aquí. I si em demanen algo que se m'ha acabat, surto a comprar-ho en un moment.

Sembles una dona amb molta empenta i desprens molta energia.
Bé, hem passat un any difícil per una malaltia que no m'ha permès treballar. I quan em vaig recuperar, em va costar tornar-me a adaptar a l'horari. Vaig agafar una noia mentre jo no podia treballar. Però els dies que em trobava bé baixava a veure els clients, perquè la veritat és que ho trobava a faltar. Ara estic bé, i seguirem fins que el cos aguanti!