Magda Vila: 'Quan he tingut els nens els hi he pogut dedicar temps. Només per això sol ja val la pena'

La Magda Vila, de la Carnisseria Joan & Elena de Cabanes, tenia una vida molt diferent abans de decidir agafar les regnes del negoci familiar. Ara, amb 42 anys i havent format la seva família, està orgullosa d'haver decidit tirar endavant la carnisseria.

Magda, estudiaves a Barcelona i tenies una vida completament diferent...
Jo vaig anar a estudiar pedagogia a la Universitat Autònoma de Barcelona, quan vaig acabar vaig continuar estudiant a la Universitat Ramon Llull, un postgrau acolliments familiars i adopcions. Després vaig començar a estudiar per treure'm les oposicions a la Generalitat.
Amb la meva parella les coses anaven molt bé, i era el moment de plantejar-se fer un pas més i casar-nos.

Et cases i estudies per una possible feina a Barcelona?
Jo dubtava en què fer, si continuar el meu camí i seguir estudiant per aconseguir la plaça o tornar a casa. I m'ho havia de pensar molt bé. Els meus pares ja tenien aquesta botiga de Cabanes i la de Garriguella, i els dos negocis funcionaven molt bé. Jo sóc filla única, el meu home és carnisser, i veia que si tenia una altra feina també hauria de venir a la botiga els dies de festa o les tardes. Al final vaig escollir tornar i fer-me'n càrrec.

I vas deixar la teva vida per tornar a casa.
No vaig deixar la meva vida. És una opció de vida. Amb només 12 anys, en ple agost, el meu pare va tenir un accident i jo li vaig dir a la meva mare: "mare, tranquil·la, que jo vindré a ajudar-te". Tota la vida he viscut amb això, amb el negoci familiar. Jo també me l'estimo, i molt. Ja tenia la feina interioritzada i sabia com funcionava.

I com va anar el canvi?
El primer any va ser molt dur, o el recordo molt dur. Perquè a mi m'agradava el que estudiava. Vaig anar a fer pràctiques a la presó de Figueres, em van acollir molt bé, inclús tenia la possibilitat d'anar-hi a treballar. Vaig passar de tenir la meva vida i ajudar per festes, a viure aquí vint-i-quatre hores.

I et compensa ara?
M'he plantejat moltes vegades on estaria ara si hagués decidit seguir amb les oposicions. Però haig de dir que decidir això m'ha anat molt bé perquè puc fer més la meva. Quan he tingut els nens els hi he pogut dedicar temps. Només per això sol ja val la pena. I evidentment també quan veus gent a la botiga, quan veus el teu esforç recompensat, quan veus que creixes cada any amb un bon equip i un bon ambient. Tot això et compensa.

Alguna cosa has canviat en el negoci, oi?
De ser una botiga amb carnisseria tradicional, a poc a poc anem evolucionant segons les necessitats del mercat. Proveïm molts restaurants i arran de la reobertura de les escoles de Cabanes ens vam animar a fer menú per escoles. I bé, després de treure'ns el reguitzell de permisos vam començar. A la família va costar la novetat, però és una manera de tirar endavant, de diversificar el negoci, i els vaig convèncer. Ara fem més de cent menús diaris i això ens va molt bé per poder mantenir el personal de carnisseria per Nadal, setmana santa i estiu.