Núria Escarpanter

Parlem amb Núria Escarpanter en el marc del Dia Internacional de les Dones.

Com va aconseguir el seu lloc de treball?
Després de molts anys estudiant i amb el títol de la carrera de magisteri i dos anys en psicologia vaig opositar tres vegades per a aconseguir la meva feina d’indefinida laboral administrativa. Sóc tècnica de cultura a l’Ajuntament de Llançà, que no té res a veure amb la formació que vaig obtenir.

Alguna vegada l’han discriminat per ser dona?
No m’han discriminat mai directament, però sí que és cert que noto, i és una evidència, que a les dones, des de el meu punt de vista personal, ens costa molt més tirar endavant projectes i sobresortir en aquesta societat a causa de ser dones, a parer meu ens és molt més difícil. Encara detecto que hi ha una societat molt masclista, no provo- cada pels homes, crec que culturalment les mateixes dones no acabem d’assumir o d’entendre que hi hauria d’haver molta més representació femenina en tots els àmbits, sobretot professionals.

Tenir fills li ha suposat un problema en l’àmbit laboral?
Tinc una filla de vint anys i un altre de dotze, i és cert que, les dones tenim responsabilitats però, a causa de motius socials, sempre se sobreentén que és més fàcil que ens fem càrrec dels nostres fills les dones que no pas els homes. Tenir fills al càrrec mai es pot entendre, des de el meu punt de vista com un problema, però sí que m’ha creat molts mals de cap. Ara no, ja que ja tenen una edat en què són més autònoms i per tant em permet acudir a més reunions i ampliar la meva jornada laboral. Però reconec que quan eren petits sí que m’era complicat organitzar la meva agenda, acudir a aparicions públiques, les reunions, etc.

Articles relacionats ...