Portbou, Alt Empordà

La primera vegada que vaig visitar Portbou, em va semblar un poble anglès. Devia ser a finals d'una tardor, i acabava de ploure. Les muntanyes pelades que envolten la vila, al costat del mar, oferien un verd intens, fosc. Les ones del mar colpejaven contra les roques corcades i morien convertint-se en escuma blanca, la saliva de Poseidó. Les barques dels pescadors no havien sortit a pescar, perquè la mar estava força picada. El passeig davant del mar restava sol, sense ningú enlloc, faia fred i podia tornar a ploure en qualsevol moment.