Boadella, voltat de pinedes i oliveres, es troba en un lloc privilegiat de la comarca. Aquí no hi ha arribat el turisme massificat de la costa, sols una gent que li agrada visitar i respectar el paisatge...Natura, silenci i pau, gaudint d´una bona gastronomia. Passejar, reposar, relexar-se, mentre´s mirem el pas tranquil de les aigües de La Muga, saltant per una resclosa, uns ànecs capbusant-se, perdre´s pels camins de les muntanyes, descobrir les coves de la Caula, el salt d´aigua, el castell medieval...I altres secrets que sols saben els habitants d´aquestes terres.

El poble no ha crescut gaire, ni vol... Així està bé, diuen els que l´habiten. Només s´haurien de restaurar algunes cases velles i habitar-les encara que sigui durant les vacances. Potser alguna casa nova al costat del poble estaria bé, però no masses. La gent viu aquí perquè hi ha tranquil.litat i bona convivència, contacte directe amb la natura, treballar la terra, pasturar el bestiar, pescar, caçar...És com un petit paradís, allunyat de les grans concentracions urbanes i alhora amb tot a l´abast si es disposa de cotxe... Figueres queda a 15 kms., la platja a 30 kms., França al costat, les pistes d´esquí molt a prop...Pots viure en el poble i treballar a Figueres, les comunicacions per carretera són bones...

Es tem que d´aquí a poc pobles com Boadella o Les Escaules siguin punt de mira de grans promotores urbanístiques que vulguin ocupar i especular amb el paisatge...Esperem que no passi i continuïn com fins ara, petites reserves naturals, rurals, d´ecosistemes rics i variats, feliços de ser així...Lliures i tranquils.

El poble de Boadella forma una pinya de cases molt antigues al costat d´un castell medieval i l´església. Es troba situat al mig d´una petita vall voltada de pujols no gaire alts i solcada de nord a sud pel riu la Muga. A la dreta d´aquest riu hi ha el poble, al costat de les seves aigües, les rescloses i els canals que abans portaven l´aigua als molins i més tard centrals pe fer llum.Hi ha molts hortets ben treballats però la majoria de les terres continuen sient de secà, per això algú ha dit que Boadella és terra de vessanes magres que es miren indiferents una Muga egoista.

Havia estat sempre dur viure a Boadella, menys pels senyors del castell, els Casademont i els Rotllan. Aquests es repartien les millors terres, les planes i properes al riu La Muga. La resta de famílies treballaven, amb moltes penalitats, les esquerpes muntanyes que envolten el poble i a cops d’aixada o llaurant amb el burro mimaven els ceps i les soques d´olivera per treure algun profit d´una terra desagraïda. Sort hi havia, per millorar la pobra economia familiar de les petites feixes d´horta treballades prop del riu i sovint desfetes per les -mugades-. Amb un xic de verdures, oli, vi, alguns cereals, figues, ametlles, bolets, aviram i el porc tenien els cellers força plens per passar els llargs hiverns. 

Ara Boadella és un petit poble que encara viu de l´agricultura i de les granges de porcí. La situació del pagès ha millorat força sempre i quan hagi comptat amb un rem considerable de terra. Les famílies amb rems més petits s´han espavilat treballant en altres feines: construcció, serveis a Figueres,... I les terres que treballaven antany s´han convertit en pinedes o suredes.

Un rellotge toca les hores, mentre l’aigua de la Muga salta per una resclosa i una àvia torna de l’hort amb el cistell ple de verdures. Aquí la gent s’atura a conversar pels carrers i es viu una vida tranquil·la, sense trasbalsos. Els caps de setmana, riuades de forasters arriben d’arreu per menjar a l’únic restaurant del poble, El Trull d’en Francesc.

Uns carrers pavimentats recentment, ens inviten a passejar i contemplar l´antiguitat de moltes cases, amb portals adovellats, finestres amb rústics ampits, ràfecs de teulada decorats amb inscripcions i dibuixos del segle XVIII... Algun tram de carrer empedrat fet amb còdols de riu, com a testimoni d´una altre època. Al arribar a la plaça Major veurem Can Serra, del segle XVI, amb escut propi, inscripcions i la data 1584. Després trobem el gran casal o castell dels Vilamarí, documentat el segle XI però refet l´any 1450 segons una inscripció que hi ha damunt la gran portalada de dovelles que dóna a la plaça, amb l´escut dels nobles Vilamarí, les quatre barres i un que representa un castell. Aquest castell conserva les sales amb arcs ogivals, espitlleres, portes de pedra, finestres gòtiques, una gran escala i altres elements que el fan un dels edificis més importants del gòtic civil d´aquesta contrada. Malauradament necessita una restauració a fons. 

L’església parroquial de Santa Cecília fou reconstruïda al costat del castell i l’actual construcció no sembla anterior als s. XVI o XVIII.Es destaca la torre-campanar amb quatre allargats badius i alguns carreus de pedra (segle XVIII). 

Seguint el carrer de la Processó mirant els ràfecs de teulada trobem una decoració típica de la zona i pertanyent a l´arquitectura tradicional: Triangles vermells sobre fons blanc o inscripcions amb dates, dibuixos de tema vegetal, animal...Són del segle XVIII i segons la tradició es feien per foregitar els mals esperits i els efectes de les bruixes de les cases. 

Boadella és dels pobles més antics de Catalunya. Surt documentat l’any 844 com un lloc del comtat de Besalú pertanyent al monestir de Sant Martí de Les Escaules. 

L’any 977, degut a la decadència del monestir de Les Escaules va passar a ser possessió del monestir de Sant Pere de Rodes. 

Eclesiàsticament va pertànyer a la parròquia de Santa Cecília de Terrades durant tota l’Edat Mitjana i fins al s. XVII. Degut a això l’actual parròquia de Boadella també està dedicada a Santa Cecília.La festa major se celebra cada any el cap de setmana abans o després del 22 de novembre. 

La família noble Vilamarí es convertiren en senyors de la baronia de Boadella a principis del s. XIV. Duran el s. XV bastiren un gran casal gòtic damunt d’un castell més antic. Fou Bernat de Vilamarí, important almirall dels comtes de Barcelona, el principal promotor de l’obra. Les restes mortals de molts Vilamarí descansen en llocs indeterminats de l’església de Boadella. 

Extingida la família Vilamarí per terres d’Itàlia el castell passà a altres famílies nobles de Barcelona i Perpinyà. L’any 1785 fou comprat pel notari de Barcelona Ignasi de Dou, qui, per casament, fou també baró de Palau-Surroca i de Calabuig. Són els seus descendents els actuals senyors de Boadella, ara però, sense cap propietat ni dret damunt la població, car s’ho vengueren tot a mitjans del s. XIX. 

Després de visitar el casc antic, clos per muralles durant l´època medieval, passejarem pel carrer que transcorre paral.lel al riu La Muga, el Passeig del Ginebre, sota les ombres dels verns i sentint el soroll de l´aigua. Hi ha antigues moles de trull per seure, bancs i flors arreu...Un parc per la mainada i arribant al final un edifici sol, restaurat fa poc, serveix de centre cívic i cafè, on s´hi celebren la major part dels actes culturals i festes del poble. És l´edifici de l´antiga Societat "La Caritat" fundada a mitjans del segle XIX i que durant els anys 1914 i 1917 construï aquest edifici amb característiques del Modernisme. 

L´any 1860 el poble de Les Escaules, situat a uns 3 kms. aigües avall de Boadella, fou agragat a l´Ajuntament de Boadella i des de llavores han escrit pàgines de la història conjuntament, com en els temps que Boadella pertanyia al monestir escaulenc. Els dos pobles, amb un caràcter força diferenciat: Boadella més lliberal (republicà) i Les Escaules més conservador (carlista durant el s. XIX) s´han hagut d´entendre, fins i tot en els temps més difícils de la Guerra Civil (1936-1939). 

Les Escaules, amb el seu salt d’aigua de La Caula, les coves naturals, la torre del castell, el pou de glaç i les cases antigues ja era un lloc d’interès turístic per les classes benestants de Figueres durant els anys 20 (l’actual restaurant de la Caula fou fundat per aquells anys). Ara també té moltes cases de segona residència, gairebé totes restaurades. 

El lloc, amb aigua abundant, pesca, caça,... propicià un dels assentaments humans més antics de la comarca. S’han trobat restes prehistòriques de 60.000 anys d’antiguitat, algunes d’elles exposades en el Museu Arqueològic de Sant Pere de Galligans de Girona. Les restes trobades van del Paleolític Inferior a l´Edat de Bronze. 

Del monestir del s. IX pràcticament no en queden restes i tampoc de la magnífica església romànica del s. XII que hi havia al peus de la Caula i que fou destruïda durant els anys 20. 

L’any 1978 fou descobert l’enigmàtic «Molí de les puces», interessant edificació pre-romànica (s. IX-X) situada a 1 km. a ponent de Les Escaules i al costat de la Muga, l’antiga funció del qual encara no ha estat determinada.