Sant Pere Pescador, Alt Empordà

La vila de Sant Pere Pescador està situada en un lloc privilegiat, a l'esquerra del riu Fluvià, prop de la platja i en els terrenys més fèrtils de la plana empordanesa. Els camps formen un mosaïc de diferents colors; verds, ocres, grocs, segons si estan llaurats, hi ha ferratges, blat de moro i sobretot pomeres. Un escriptor va dir que el poble es podria dir "Sant Pere de les Pomeres" per la gran quantitat de camps dedicats a aquest fruiter.

Prop del riu i de les cases habitades hi ha sectors d'horta i també petits boscos d'arbres de ribera (pollancres, verns i plàtans). Els masos són rics i habitats per pagesos que a part de conrear la terra i tenir cura dels pomers tenen algunes granges de porcs i vaques. La gent que no es dedica a la pagesia té feina a l'estiu a atendre l'allau de turistes que venen a passar uns dies al poble i a les urbanitzacions i càmpings propers a la platja. Proliferen restaurants, botigues, agències immobiliaries que donen feina a molta gent i fan que es pugui viure i treballar en el mateix poble.

Els turistes que passen l'estiu a Sant Pere Pescador valoren que és un lloc tranquil, on es pot anar en bicicleta, fer surf, bossejar, caminar per la llarga platja, fer footing i jugar a tennis sense entrebancs ni aglomeracions de gent.

Sant Pere Pescador tenia 470 h. l'any 1718, que augmentaren fins a 944 h. l'any 1860. L'any 1900 en tenia 1.058, l'any 1950 uns 1.078 h. i actualment (any 2001) arriba als 1.379 habitants.

La imatge més bonica que pot oferir el poble és la que es veu des del pont que travessa el Fluvià. Des d'aquí, el riu es ample i es converteix en navegable fins al mar, els pollancres s'alcen ofenosos, sense amagar l'alt campanar de l'església sempre saludant el visitant. A l'hivern hi ha pocs cotxes i per tant força silenci, a l'estiu l'allau de turistes fan augmentar el trànsit i el soroll no deixa sentir les campanes tocant les hores. El curs inferior del Fluvià va ser desviat als segles XVII o XVIII. Antigament seguia un traçat sinuós, amb amples meandres fins arribar al mar en "el Granet", al nord i a la vora de Sant Martí d'Empúries, en l'extrem meridional de l'actual terme de Sant Pere Pescador. Aquest tram final del riu es va fer rectilini i s'aconduí molt més al nord, on actualment desemboca. L'antic curs del riu actualment forma un canal anomenat el Riuet o Fluvià vell.

Aquesta desviació del riu va servir per assecar els estanys que hi havia per aquesta contrada, per convertir-los en camps de conreu o en closes (camps de pasturatge). Tot i això han quedat alguns sectors d'aiguamolls. L'estany de Sant Pere, a la banda septentrional del municipi, amb el límit amb els de Riumors i Castelló d'Empúries, devia ser el més gran; avui és convertit en closes per al pasturatge.

Al municipi de Sant Pere Pescador hi pertanyen poc menys de cinc kms. de costa baixa, del golf de Roses on la plana empordanesa entra en contacte amb el mar. El litoral de Sant Pere va des de l'actual desembocadura del Fluvià -prop de l'estany de la Llarga-, al nord, fins a Gravet d'Empúries, l'antiga desembocadura d'aquest riu, a migdia. El Riuet o Fluvià Vell serveix de límit meridional del terme; és la divisòria amb l'Armentera i l'Escala.

Aquesta proximitat amb el mar i el fet que el riu sigui navegable des del poble fins la costa (a uns 3 kms.) ha fet que molts pagesos també es dediquèssin a la pesca. En els llocs propers a la platja on ara hi ha xalets, urbanitzacions i edificis d'apartaments hi havia fins fa pocs anys barraques de pescadors. Ho demostra el nom del "Camí de les Botigues", que porta de la vila a la platja. A l'Empordà s'anomenaven "botigues" les barraques que servien per guardar els arreus de pesca. És una denominació que es troba en diferents documents del s. XVIII. Actualment la pesca és poc important.

L'origen de Sant Pere Pescador podria ser molt antic tenint en compte que s'ha trobat ceràmica romana en diferents llocs del municipi, caldria fer una exploració arqueològica a fons per intentar trobar un possible poblat d'època antiga.

El lloc de Sant Pere pertanyia al monestir de Sant Pere de Rodes segons uns documents del segle X. En una epístola del papa Benet VI, de l'any 974, dirigida a l'abat Eldesind, es parla d'una possessió en el lloc de "Sanctum Petrum" i en el paratge anomenat "villa Militiano" (un primitiu poblat romà?).

L'any 982, en un precepte de Lotari, es torna a confirmar aquesta propietat. El nom "villa Militiano", que sembla ser és un antropònim llatí, no torna a sortir en escrits més tardans. Els documents del s. X deixen clar que la "villa Militiano" s'anomena Sant Pere. Aquesta expressió fa creure que el nom antic ja havia estat substituït, almenys en la parla popular, pel de Sant Pere, originat en l'advocació de l'església del lloc, segurament per influència de monjos de Sant Pere de Rodes.

L'any 1060 la comtessa emporitana Guisla donà l'abadia de Santa Maria de Roses i diversos alous a la Seu i a la Canònica de Girona. En el document de donació és on es troba per primera vegada el nom del poble tal com es coneix en l'actualitat (Sant Pere Pescador). Un dels alous era situat dins de la seva parròquia . L'any 1229 un personatge anomenat R. d'Olives tenia en feu la tercera part del delme de Sant Pere Pescador, per la qual prestà homenatge al bisbe de Girona. Els anys 1279 i 1280 surt documentada l'església parroquial de Sant Pere.

El castell de Sant Pere Pescador fou possessió de la família Caramany -les restes d'aquest casal encara es troben a la població-, llinatge provinent del comtat de Fenollet. L'any 1312 hi ha notícia d'un Poncet de Caramany, el primer personatge d'aquest nom documentat a l'Empordà. Era casat amb Elionor de Requesens, filla de Francesc de Requesens i d'Agnès de Pelacalç i tenia propietats en el terme del castell de Pelacalç. Fins al segle XIX els propietaris del casal de Sant Pere Pescador dugueren el cognom de Caramany. Tot i això el domini del lloc l'exercien els comtes d'Empúries.

L'any 1321 la vila de Sant Pere Pescador fou una de les que es posà com a assegurança dels tractes pel casament de l'hereu del comtat Malgaulí amb la infanta Isabel, filla de Frederic de Sicília. L'any 1421 la població va patir els efectes d'un terrible aiguat que afectà altres poblacions de la comarca. L'any 1466 la reina Joana Enríquez i el comte d'Empúries Enric d'Aragó s'apoderaren de Sant Pere Pescador i hi instal.laren el Parlament.

El poble, com altres poblacions properes a la costa, va patir nombrosos atacs dels pirates en diferents èpoques. Es té notícia que el mes de juny de l'any 1527 els turcs captivaren disset persones del poble i s'apoderaren d'un bergantí. Segons l'historiador Pella i Forgas "Los de San Pedro Pescador fueron rescatados entregando ropas y dinero por valor de 1.551 ducados de oro". Durant la primera meitat del segle XVIII es repartiren, entre els veïns del poble, les terres provinents de la dessecació dels estanys.

L'any 1975 fou inaugurada la Biblioteca Pública de Sant Pere Pescador. Es va demanar col.laboració a diferents escriptors, entre ells Josep Pla, que va fer donació i va aportar una interessant col.leció de llibres seus.

L'església de Sant Pere Pescador és un edifici gran, amb un alt campanar situat dins el nucli primitiu de la població. Fou construïda durant el segle XVIII formant una nau amb capelles laterals i capçalera poligonal. A la banda de tramuntana de l'església actual hi ha els vestigis del primitiu temple romànic. Serviren de fonament al mur lateral de la nau del segle XVIII. Aquests vestigis són visibles en l'exterior de l'església, en l'estret carrer que es forma entre ella i la casa Caramany i en el marxapeu paral.lel a l'esmentat mur lateral nord de la nau.

Les restes que es poden veure corresponen als basaments del mur septentrional de la nau romànica i a l'extrem del mateix costat del seu absis semicircular. L'aparell, del qual queden un parell o tres de filades, és de carreus escairats. Joan Badia el considera dels segles XII-XIII. Entremig de l'argamassa i el pedruscall d'ompliment de l'interior dels murs de l'antiga església hi ha alguns fragments de tègules de tipus romà. Els estudiosos creuen que poden provenir d'enterraments o de deixalles d'algun edifici d'època romana.

L'església actual té la façana de ponent construïda amb carreus ben tallats; la resta de l'edifici és de pedruscall i argamassa. Aquesta façana posseeix la porta principal, decorada amb columnes adossades, amb grossos capitells que imiten l'estil corinti. Sobre la llinda hi ha un frontó que emmarca una fornícua. Al centre del mur, damunt la porta, hi ha un rosetó.

El campanar es dreça a la banda de migdia de la façana principal, angle sud-oest del temple. Sobre la seva base de planta quadrada s'alça el cos superior, octogonal, que posseeix quatre arcades de mig punt, fetes amb rajols. La torre acaba amb una terrassa en la qual quatre arcades que s'uneixen en el punt més alt formen un remat que sembla iniciar una cúpula que no s'acabà de construir. L'absis, de planta semidecagonal, té una sagristia a cada banda. A l'interior, la nau és dividida en diferents crugies per arcs torals de mig punt. La seva volta, i també la de l'absis i les cobertes de les capelles laterals, són de llunetes.

Durant l'Edat Mitjana Sant Pere Pescador estava voltat per muralles. D'aquest recinte fortificat en queden pocs vestigis, que, amb l'ajut de la toponímia urbana, permeten seguir-ne el traçat. Els carrers que delimiten el traçat de l'antiga muralla són, a ponent i tramuntana el carrer del Forn, a tramuntana i a llevant el carrer Granada i a migdia els carrers del Carme i de la Verge del Portalet. Aquest carrer de la Verge del Portalet recorda l'existència d'un antic portal.

El "portal de Torroella de Fluvià", es trobava a la banda nord, i d'ell sortia el camí que menava al poble veí de Torroella. Un altre portal s'anomenava "del Mar", i es devia obrir vers llevant o migdia. Les úniques restes de fortificació encara conservades pertanyen als antics llenços de ponent i de tramuntana i es poden veure des dels carrers del Forn i Granada. A la banda de ponent es veuen dos fragments de muralla, aprofitats en la façana de cases posteriors; altres cases han destruït la resta del llenç. Aquestes restes s'identifiquen sense dubtes degut a l'aparell de grans carreus escairats que presenta la fortificació. En el tram més al sud, hi han algunes espitlleres rectangulars i, una d'elles, d'arma de foc. A l'extrem septentrional d'aquest sector, es conserva l'altra tros de muralla, en uns sis metres de llargada i una alçada aproximada d'altres sis metres. S'afegeix a la torre angular nord-oest. Aquesta torre és de planta circular i conserva l'aparell de carreus en una altura de sis o set metres; més amunt l'obra és de pedruscall, molt posterior. A l'atra costat de la torre hi ha un tros del llenç septentrional de la muralla, on hi ha algunes espitlleres. En el seu extrem de llevant s'uneix a la torre de la casa Caramany a la qual ja queda integrada aquesta part de la muralla. Els historiadors creuen que les restes d'aquestes muralles pertanyen a la possible reconstrucció del s. XV, després dels aiguats que arresaren la població l'any 1421.

El gran casal dels Caramany es troba al costat septentrional de l'església, en la part nort-est de l'antic recinte fortificat. Es creu que fou alçat en el mateix lloc on hi havia el castell medieval de Sant Pere. L'actual edifici presenta elements constructius que van dels segles XVI al XIX. En el mur de migdia hi ha dues finestres del segle XVI, una d'elles amb un senzill arc conopial. Enfront de la façana de llevant hi ha l'entrada principal que presenta un gran escut, en relleu, dels Caramany que ostenta la data 1883. La part més vistent de l'edifici és la torre feta amb rajols que s'alça al nord-est, de planta rectangular (s. XVIII-XIX).

En el nucli antic de Sant Pere Pescador hi ha algunes cases dels segles XVI, XVII i XVIII amb interessants elements arquitectònics. Al carrer dels Cavallers destaca, en una façana que ha estat restaurada, una finestra datada de l'any 1561 i decorada amb relleus geomètrics. Al mateix carrer s'hi troba un casal amb portal d'arc de mig punt, adovellat. Les finestres són decorades amb motllures en relleu; en una d'elles hi figura la data 1550. La finestra central, sobre la porta, ostenta dues testes alades, en baix-relleu, sota l'ampit.

Al carrer de Torroella, la casa núm. 12, posseeix una porta gòtica senzilla: la llinda és sostinguda per mènsules incorbades que presenten una decoració de tema floral en relleu. La finestra té motllures a tot volt (segle XVI). Al carrer Serra Bullones hi ha un casal amb obertures rectangulars, amb senzilla decoració renaixentista a base de fines motllures. Dues llindes de les finestres duen la data 1591. A la carretera que travessa la població per la banda de llevant hi ha una casa de l'any 1579 -grabat en la llinda d'una finestra-, que té una porta amb mènsules incorbades, finestres del mateix tipus i una altra finestra d'arc conopial simple la qual, sota l'ampit té una sagetera.

Altres edificis amb portals adovellats i altres elements es troben en els carrers Princesa, Dr. Vidal i de l'Hospital.

La capella de Sant Sebastià de Sant Pere Pescador és un edifici popular dels segles XVII-XVIII. Aquestes capelles s'alçaren per implorar a Sant Sebastià ajut contra les epidèmies, no oblidem que en aquella època Sant Pere era un lloc on hi havia moltes aigües estancades i per tant llocs plens de mosquits que provocaven infeccions. La façana de la capella posseeix una porta rectangular. A la llinda hi ha una creu i una inscripció gairebé del tot esborrada. Més amunt s'obre un petit ull de bou. Sobre el vèrtex de la teulada es dreça un petit campanar de cadireta d'un sol arc.

D'aquesta vila en fou filla Teresa de Molins i Bach, popularment coneguda per comtessa de Molins. D'ella s'expliquen grans gestes; va parlamentar amb el coronel francès en el setge de Sant Pere, va ser cap d'una colla de lladres, que feia furor per tot l'Empordà, va entrar en un convent de monges de Garriguella i finalment va acabar fent volar el castell de Quermançó, a Vilajuïga. Actualment un grup de teatre sorgit entre veïns de Sant Pere està representant moments de la vida d'aquesta heroïna empordanesa.

Lligat amb la comtessa de Molins tenim l'anomenat "Gegant de Sant Pere", que es deia Narcís Fullà i Espriu. Va estudiar al Seminari de Girona i un cop acabada la carrera no va poder exercir de capellà perquè era massa alt. Va tornar a Sant Pere i treballava a casa seva fins que es produí la trobada amb la comtessa de Molins a la plaça de Ventalló. Va escriure moltes poesies, la majoria d'elles dedicades a exalçar les meravelles, el valor i la fortalesa de la comtessa de Molins.