Saus, Camallera i Llampaies, Alt Empordà

El municipi de Saus-Camallera, anomenat antigament Saus, està format per les poblacions de Camallera, Llampaies i Saus.

Saus era abans la població més important, però ara ho és Camallera. Quan es va construïr el traçat de la via del tren de Barcelona a França es va crear l’estació de Camallera fet que motivà un creixament notable d’aquesta població que només era un petit veïnat agregat a Saus. Això va passar a finals del s. XIX i en els darrers anys a Camallera s’hi han instal.lat algunes indústries. L’any 1970 Camallera tenia 589 habitants, Llampaies en tenia 128 i Saus 88. Per tot això actualment Camallera exerceix de cap de terme, on hi ha l’ajuntament, les escoles i altres serveis públics.

El municipi, d’una extensió de 11’6 km2 presenta un relleu poc accidentat, format per serres de formes suaus, ondulades, característiques dels anomenats «Terraprims empordanesos».

El terme de Saus és emplaçat entre els cursos del Ter i del Fluvià, que reguen els municipis veïns. A la conca del Fluvià hi correspon la part més gran del terme. A la conca del Ter hi pertany la rodalia del poble de Llampaies.

L’abundància d’aigua ocasionada per la proximitat amb dos rius fa que hi hagi alguns sectors de regadiu, amb hortes, fruiters i blat de moro. Tot i això la majoria del conreu és de secà (cereals i algunes oliveres). Les vinyes, força abundants fins a la plaga de la fil.loxera, han donat pas a extenses pinedes.

El poble de Saus es troba vers la banda nord-est del territori municipal, a uns 700 m. de Camallera. El seu nucli de cases velles, del s. XVI al XIX, és a tocar el marge dret de la riera i s’estén pel vessant poc pronunciat d’un turó. Dominant el poble hi ha la seva església romànica fortificada.

L’església de Saus surt documentada els anys 1279 i 1280 com un dels temples que contribuïa en el sosteniment de les Croades. L’any 1319 el noble Dalmau de Creixell prestà homenatge al bisbe de Girona per la dècima part de la parroquia de Santa Eugenia de Saus.Els llocs de Saus i Camallera pertanyien al comtat d´Empúries, mentre Llampaies era del comtat de Girona. Saus i Camallera, dins el comtat d´Empúries, formaren part de la baronia de Verges. L´any 1401, a la mort del comte Pere II d´Empúries, la seva esposa i hereva Joana de Rocabertí ordenà l´inventari dels béns del seu marit. Entre els llocs de la jurisdicció del castell de Verges s´hi troben, en aquest inventari, els llocs de Camallera i Saus. Encara en el segle XVIII Camallera i Saus figuren com a llocs reials dins la batilla de Verges.

El topònim “Saus”, tenint en compte la grafia “Saulibus” que apareix en documents medievals, és difícil precisar si deriva de “lloc plantat de salzes” (saules) o bé de lloc “plantat d´alzines”.

El poble de Saus va crèixer prop del vell camí reial que des de Girona, per Cervià, Raset, Gaüses i Camallera seguia –passant per Saus—cap a Sant Mori i conduïa a Castelló i a Roses. Fou una via molt utilitzada durant l´Edat Mitjana i, fins i tot, força posteriorment. Segons els historiadors l´origen d´aquest camí podria ser romà.

Fa pocs anys, en fer obres del nou traçat de la carretera d´Orriols a l´Escala, prop del marge esquerra de la riera de Saus, aparegueren mostres de cerámica ibérica, possiblement pertanyents a alguns fons de cabana. El lloc de la troballa és a uns 200 m. al sud-oest del poble de Saus en direcció a l´extrem septentrional del desaparegut estany de Camallera.

L´església de Santa Eugenia de Saus és románica (s.XIII), d´una nau amb absis semicircular al seu extrem de llevant. El temple romànic fou fortificat en època més tardana (s.XIV-XV). La documentació més evident d´aquesta església apareix a la façana de l´església, on en una fornícula es llegeix la data 1257 en una làpida sepulcral. La porta s´obre a la façana de ponent, amb dos arcs de mig punt en gradació, adovellats, emmarcant un timpà i una llinda, llisos. Una arquivolta a manera de guardapols ressegueix l´arc extern, enllaçada amb les impostes dels arcs i separa llinda i timpà. Sobre el conjunt de la porta hi ha una creu llatina, en relleu, que està coronada per una altra moltllura. A l´esquerra de la porta es pot veure la fornícula amb la làpida que data el probable final dels treballs de construcció.

L´absis no presenta cap mena de decoració, ni tan sols una obertura: és un cas insòlit d´absis opac. La il.luminació del temple queda reservada a una finestra de doble esqueixada i arcs de mig punt, gran, que s´obre en la façana principal, i a una altra de més petita en el mur sud, però de les mateixes característiques. A la part superior del mur on hi ha la porta d´entrada es veuen, en le centre, les dues arcades de mig punt separades per una pilastra rectangular, del campanar de cadireta. Aquest campanar ha quedat imbuït en l´obra de fortificació. El contorn superior de la façana és enmerlat i en la part central, en la vertical de la porta, hi ha un petit matacà ben conservat. Els merlets són rectangulars; cada un posseeix una petita segetera i conserven els garfis de sosteniment del mantellet ( la portellera o finestró que tapava els espais entre els merlets i que es pujava o s´abaixava a discreció de defensors de les fortaleses ).

Al costat de tramuntana de l´església s´hi adosa una sagristia en part sobre el mur de la nau i en part sobre l´absis, que és un afegitó del segle XVIII. Damunt la capçalera de l´església, el mur de fortificació forma com una mena de torre semicircular, planta que li ve donada per l´absis romànic que és el seu basament. Aquesta torre posseeix dues filades d´espitlleres i, a l´extrem meridional, a l´angle amb el mur defensiu que s´alça sobre la nau, hi ha un petit matacà sostingut per dues carteles.

La majoria dels murs de l´església foren construïts amb carreus. A l´aparell de la fortificació hi ha una barreja de carreus escairats i pedres sense treballar. L´interior del temple mostra, totalment al descobert, l´aparell dels murs. La volta de la nau és apuntada i seguida, sense arcs torals. L´arc triomfal és doble, en degradació, i també de forma apuntada. La volta del presbiteri afecta forma ametllada.

Els carrers del nucli antic són estrets i costeruts, amb cases de pedra amb portals adovellats i finestres amb carreus. A l´extrem nord del poble hi ha un pont o passadís sobre el camí. La seva volta de forma quelcom rebaixada, manté les empremtes de les llates de l´encofratge emprat en construir-la. En el passadís s´hi obre una finestra que té la llinda decorada amb un petit arc conopial on hi ha unes flors i una creu incisa.

Al carrer Major, una casa próxima al seu cap de tramuntana, posseeix un portal d´arc de mig punt, de dovelles ben tallades; al costat mateix hi ha una porta gótico-renaixantista, senzilla, amb llinda rectangular sostinguda per ménsules incorbades.

La façana de la casa número 11 del mateix carrer també posseeix un portal adovellat i una finestra amb llinda decorada amb un incipient arc conopial ( segles XVI-XVII ).

La vila de Camallera es trovaba a poca distància de la riba de ponent de l´estany de Camallera i a la vora del vell camí reial de Girona a Castelló i Roses.

El nucli antic és emplaçat en un terreny lleugerament elevat sobre la conca de l’esmentat estany, avui convertit en camps de conreu. Fou definitivament dessecat a la segona meitat del segle XIX, quan es va fer el traçat de la via del tren, que passa per l’extrem occidental del seu antic llit. El barri antic, fins ben bé al segle XVII, tenia pocs edificis. Prop de l’església hi destaquen quatre grans cases pairals -Can Ferrer Pagès, Can Feliu, Can Ferrer Fàbrega i Can Geli-.

A finals del s. XVIII i durant el segle XIX el poble començà a expandir-se vers migdia, amb les cases del carrer Nou, i, sobretot, vers llevant on sorgí el Raval, amb el carrer d’aquest nom i els del Mig i la Talaïa. Abans ja hi havia, seperat uns 300 m. a migdia del poble i a la vora del camí reial, el veïnat de Sant Sebastià, un agrupament de poques masies a la vora de l’ermita dedicada a aquest sant, bastida al segle XVI.

Quan es va construïr l’estació del tren, finals del s. XIX, el poble va créixer sobretot cap a llevant, per la pendent que baixa des del barri de l’església fins a la via, o sigui, fins a l’antic marge de l’estany. Per aquest fet un dels carrers s’anomena «carrer de l’Estany». En els darrers anys s’han construït nous barris que han ajuntat el veïnat de Sant Sebastià amb la resta del poble.

Jeroni Pujades, en la seva Crònica escrita al segle XVII, notifica que Gaufred, comte d’Empúries, va fer una important donació al monestir de Sant Pere de Rodes l’any 945. Entre les possessions que passaren a poder del cenobi, emplaçades en diferents punts del comtat, esmenta l’alou de la «font Camallera», lloc que segurament cal identificar amb l’actual població d’aquest nom o que era situat a la seva rodalia immediata. L’església de Camallera ja existia a la segona meitat del segle XIII i possiblement havia estat fundada molt abans, amb categoria de simple capella agregada, sense jurisdicció parroquial.

L’any 1357 en la concòrdia signada entre Ramon Berenguer, comte d’Empúries, i l’abat d’Amer sobre la jurisdicció de Colomers i d’alguns masos de Gaüses i Garrigoles, es fa esment de l’església de Sant Bartomeu de Camalleria (Camallera).

Camallera pertanyia al comtat d’Empúries. Al segle XV era un dels llocs de la baronia de Verges. El lloc de Camallera figura dins la jurisdicció del castell de Verges en l’inventari dels béns de Pere II d’Empúries fet aixecar per la seva esposa i hereva Joana de Rocabertí l’any 1401.

Joana de Rocabertí va fer hereu al seu nebot Dalmau VI, vescomte de Rocabertí. La baronia de Verges fou heretada, igualment que el vescomtat, per Jofre VIII de Rocabertí a la mort del seu pare Dalmau, l’any 1454. L’any 1510 la baronia de Verges fou heretada per Berntat-Hug de Rocabertí i d’Ortafà, baró de Sant Mori. D’aquesta forma els barons de Sant Mori accediren al títol de barons de Verges. El casament de la filla de Bernat-Hug, Caterina de Rocabertí, amb Jaume de Cardona, fill natural del primer duc de Cardona, fou l’orígen del llinatge Cardona-Rocabertí, barons de Sant Mori. L’any 1578 Lluís de Cardona-Rocabertí vengué la baronia de Verges a la Corona.

El nom de Camallera és considerat d’origen pre-romà. El filòleg P. Pericay el creu derivat de nom personal cèltic «Camabus».

Prop d’on es trobava l’antic estany de Camallera s’hi han trobat restes arqueològiques. Es destaquen restes de ceràmica, una punta de llança i una altra de sageta, ambdues de bronze, i una espasa de ferro de les anomenades d’antenes. Aquestes troballes són atribuïbles a la primera Edat del Ferro. L’església de Sant Bartomeu de Camallera surt documentada el segle XIII. De l’època romànica actualment només en resta dempeus l’absis semicircular, amagat per construccions posteriors. Únicament se’n pot veure la seva estructura externa des de dins d’una casa que hi és adossada. Aquest absis es pot considerar del s. XIII.

L’església actual fou reformada l’any 1951, segons resa una làpida col.locada a la façana. Anteriorment a aquestes obres el temple era d’una nau ben orientada, amb la capçalera a l’extrem de llevant com és la norma. L’esmentada reforma consistí, bàsicament, en la construcció d’una nova nau amb l’eix perpendicular a l’antiga, de forma que el nou presbiteri és a l’extrem septentrional, on abans hi havia un altar lateral. El cos de l’església anterior ha estat convertit en una mena de creuer de la nova nau principal orientada de sud a nord. Sobre la intersecció de la nau nova amb la vella s’hi construí una cúpula.

L’antic campanar fou enderrocat per construïr l’actual, força alt, bastit amb maons i pedra calcària. La portalada principal és rectangular, dels segles XVII-XVIII, decorada amb motius geomètrics molt simples i a cada banda té sengles pinacles coronats per relleus semiesfèrics. Al damunt hi ha un senzill frontó i una obertura circular o rosetó. A l’interior de les voltes, tant a la nau antiga com a la moderna -avui creuer- són de mig punt. La cúpula fou decorada amb pintures al fresc de Josep Mª. Prim que també començà a pintar el baptisteri on la decoració resta inacabada.

L’absis de l’antiga nau avui és la capella del Roser, de planta semicircular. Malgrat aquesta forma el seu mur no és romànic. Les restes de la capçalera romànica es troba uns metres més a llevant, dins una casa veïna. La rectoria, afegida al mur meridional de l’església és una edificació antiga amb dues llindes datades dels anys 1670 i 1748.

La casa que està adossada a l’absis romànic de l’església, quedant la major part d’aquest dins aquesta casa, és un edifici del segle XVI. La façana principal presenta un portal adovellat i una finestra renaixentista, d’obertura rectangular, resseguida per senzilles motllures en relleu. Sota el seu ampit hi ha una petita espitllera d’arma de foc. El portal, avui tapiat, té a la dovella central un emblema esculpit on s’hi representen unes eines de ferrer i dos ocells.

Cal Ferrer-Pagès o Can Ribot és una gran casa pairal dels segles XVII-XVIII. A mitjans del s. XX fou restaurada emprant elements arquitectònics antics procedents d’altres edificis.

En el mur que dóna al carrer de l’Església es va imitar una façana renaixentista pròpia dels palaus d’aquest estil que es conserven al país. El seu aparell és de carreus trets d’altres llocs. Hi destaca un gran portal adovellat i, a la planta noble, tres finestrals renaixentistes d’obertura rectangular ornats amb motllures. A la llinda d’una finestra senzilla de la planta baixa hi figura la data 1715. Sobre el finestral del centre hi ha un escut i al pis superior tres finestres, algunes de pedres treballades modernament.

A l’angle sud-est de la casa s’hi col.locà una gran obertura cantonera renaixentista (un finestral amb balconades), que té una columna angular estriada amb capitell d’estil corintí. Can Feliu és un altre edifici que presenta una part del s. XVI i una altra part del s. XVIII. La seva façana principal ocupa tot el costat septentrional de la plaça de l’església i segueix encara un tram pel carrer Afores. Al costat occidental, el més antic, cal destacar el finestral gòtico-renaixentista que s’obre al mur encarat a ponent. És d’arc conopial i decorat amb un bell arabesc. En una de les impostes hi figura l’any 1526. Aquesta obertura serveix avui de porta i dóna accés a una terrassa construïda a l’altura del pis. A la façana principal, en el sector menys antic, del segle XVIII, hi ha el portal d’arc rebaixat. Les finestres són rectangulars. La llinda del gran finestral que hi ha sobre la porta ostenta un relleu coronat per un casc de guerrer amb plomatges. L’emblema és circular i l’emmarquen una branca de palma i una altra d’olivera. El tema de l’interior és molt curiós. Es veu un personatge muntant dalt d’un gran peix que simula nedar. El personatge porta una branca d’arbre a la mà.

A l’extrem nord-est del casal es dreça una torre decorativa de planta quadrada força irregular. És coronada per merlets esglaonats i fou construïda als segles XVIII-XIX.

Can Cristòfol és un altre casal del s. XVI, antiga masoveria de Can Feliu. Es troba a l’extrem occidental del barri vell de Camallera, a tocar el carrer Afores. Posseeix un gran portal adovellat. Sobre d’ell hi ha una finestra rectangular que a la llinda té aquesta llegenda: VBI CHARITAS EST.

A la part superior de la façana, sota el vèrtex del teulat, hi ha una finestra petita, i sota d’ella, dues carteles. Sembla ser que aquests elements pertanyien a un matacà que defensava l’entrada de la casa. Can Ferrer-Fàbrega és un casal del s. XVII, situat a llevant de l’església i a la banda de migdia del carrer de l’Església. La façana principal posseeix un gran portal adovellat i un carreu amb la data 1683.

L’ermita de Sant Sebastià és una esglesiola del s. XVI situada a uns 300 m. del poble de Camallera en direcció a Gaürses. A la seva vora hi va créixer un petit veïnat format per cinc masies. La capella té una sola nau amb capçalera semicircular al seu extrem de llevant. A la façana hi ha un portal d’arc de mig punt, adovellat i un òcul monolític en el qual, a la part inferior, hi apareix, grabat, l’any 1565. Aquest frontis és rematat per un petit cloquer de cadireta de dues pilastres closes amb un arc de forma rebaixada fet amb terrissa. Al cim hi ha un penell. L’interior presenta els murs enguixats. La volta de la nau és de canó seguit i acabada a l’extrem de llevant, al prebisteri, en forma de quart d’esfera.

D’entre les masies del veïnat de Sant Sebastià es destaca Can Requesens, dels s. XVI-XVII. El portal i les finestres són rectangulars. A la llinda d’una de les finestres hi ha un fals arc conopial decorat amb una roseta en relleu.

El poblet de Llampaies es troba en el sector oriental del municipi, dos kms. a ponent de Camallera. El paisatge presenta terrenys amb suaus ondulacions, camps de conreus i petits boscos de pins.

El poble en sí no presenta cap nucli urbà gaire compacte sinó que està format per veïnats de masies escampades. El barri de l’Església és el veïnat més antic. A uns 100 m. al nord , en un indret quelcom més enlairat, hi ha el veïnat del Puig que és un agrupament de masies, algunes interessants, dels segles XVII-XVIII. El veïnat dels Masos es troba a 200 m. a ponent del Puig; les seves cases són anteriors a finals del segle XVIII, la majoria pertanyen al segle XIX.

L’any 1017 el lloc de «Lampage» (que s’ha d’identificar amb Llampaies) era una possessió del monestir de Sant Pere de Banyoles. Un personatge anomenat P. Bligariom en un testament de l’any 1100 llegà diversos alous a la Seu de Girona; un d’ells es trobava a Llampaies. Un document de l’any 1238 fa referència a una compra de terres situades a la parròquia de Sancti Martini de Lampadilus.

L’any 1318 hi ha notícia d’un cavaller de nom Ponç de Llampaies. L’any 1698 Llampaies era lloc reial. Ja s’ha dit que aquest lloc durant l’Edat Mitja pertanyia al comtat de Girona, en canvi Saus i Camallera eren del comtat d’Empúries.

Alguns filòlegs consideren que el topònim Llampaies deriva del mot llatí vulgar «lampaculas», que significa «llantietes» -diminutiu de «lampades», «llànties»-.

L’any 1974 es va trobar una punta «levallois» de pòrfir, classificable del Paleolític Mitjà. La troballa fou feta al paratge de la Sala i Estanyol, a l’olivet Adroer. Per les rodalies del poble s’han fet troballes d’època romana, la qual cosa demostra l’existència de més d’un lloc de poblament.

En un dels jaciments romans de Llampaies hi aparegueren vestigis d’un possible «impluvium», element arquitectònic que ha de pertànyer a una antiga vil.la romana de certa importància. Al terme de Llampaies s’hi va trobar una sivella visigòtica que actualment es guarda al Museu Arqueològic de Girona.

A tres metres de distància i al nord de l’església parroquial de Llampaies, en un aflorament natural de roca sorrenca, es pot veure una tomba antropomòrfica excavada en la pedra totalment al descobert fa uns anys. Aquesta tomba presuposa l’existència d’una necròpolis alt-medieval a la vora de l’església. És de tipus olerdolà, amb la capçalera orientada al sud-est. L’encaix que correspon al cap té forma de semicercle imperfecte. En un dels angles superiors hi ha una altra concavitat que correspon a l’espatlla dreta, mentre a la banda esquerra no assenyala aquesta forma. La sepultura és trapezoidal doncs s’estreny a l’extrem dels peus. Les tombes antropomorfes catalanes, anomenades olerdolanes per ser conegudes des de fa molt de temps les d’Olèrdola, al Penedès, són generalment considerades dels segles IX-X.

L’església de Sant Martí de Llampaies és romànica dels s. XII-XIII, amb nombrosos afegitons d’èpoques posteriors. L’obra més important és l’obra de fortificació que s’enlaira sobre els murs romànics i que ha estat convertida en un terrabastall que aguanta l’actual teulada de l’edifici.

La façana principal, a ponent, posseeix una porta d’arc de mig punt adovellada i emmarcada per un cos avançat a mena de petit pòrtic o galilea. Presenta un gran arc d’entrada, de mig punt i és cobert amb un teuladí d’un sol vessant. L’arc posseeix impostes incorbades des que segueixen, a mena de fris horitzontal, a cada banda del mur de ponent del pòrtic.

Al centre de la façana hi ha una finestra d’arcs de mig punt, de doble esqueixada. Les arestes de l’arcada i dels muntants són lleugerament aixamfranades. El mur romànic fou sobrealçat com tots els de l’església, quan es construí la fortificació. Per aquest motiu a la part alta hi ha, encara, una petita obertura rectangular i el contorn superior del mur presenta un remat de forma corbada a la part central.

Al mur meridional de la nau hi ha una capella lateral, la sagristia i un edifici més modern que pertany al cementiri que es a tocar l’església en aquest costat. El mur romànic, de carreus, es pot veure per damunt de les teulades de les construccions parasitàries i conserva la cornisa de secció incorbada. Al mur de tramuntana s’hi adossen una capella lateral, la torre-campanar i una construcció semicilíndrica on hi ha l’escala que puja fins el campanar i al terrabastall. El campanar és una torre de planta rectangular que té un pis d’arcades de mig punt i acabada amb un capitell en forma de piràmide.

L’absis, de planta semicircular, posseeix una finestra de doble esquaixada i arcs de punt rodó de petites dovelles. La cornisa és de secció de quart de cercle incorbat com arreu del monument. El mur de la fortificació segueix la forma semicircular de la capçalera que és el seu basament; posseeix algunes espitlleres. Els murs romànics es distingeixen per presentar carreus ben tallats i afilerats. Els murs d’èpoques modernes són de pedres sense treballar.

L’interior de l’edifici presenta els murs nets de l’arrebossat que els cobria. La volta de la nau és apuntada i seguida. L’arc triomfal és de punt rodó i la volta de l’absis afecta forma de quart d’esfera. La cornisa interior és incorbada; es conserva en ambdós murs laterals de la nau i forma les impostes de l’arc triomfal; a l’absis ha estat malmesa. Les capelles laterals del mur de tramuntana tenen arcs i voltes de mig punt. Can Gener és una gran casa pairal dels segles XV-XVI pertanyent al barri de l’Església. La façana principal presenta un gran portal adovellat. Sobre mateix, en l’únic pis de l’edifici, hi ha una magnífica finestra gòtica amb tots els seus elements conservats. Uns metres més al nord, en el mateix mur, hi ha una altra finestra renaixentista, d’obertura rectangular amb un guardapols motllurat que ressegueix la llinda. A l´angle sud-oest de l’edifici destaca una senzilla finestra cantonera amb la data 1559. També és interessant ressenyar els ràfecs de teulada decorats amb inscripcions i dates (s. XVIII-XIX) d’aquesta casa. Altres cases properes a Can Gener presenten portals adovellats i finestres gòtico-renaixentistes dels segles XVI-XVII.

Al veïnat de Can Puig es destaca el casal de Can Peralada. Les obertures de la façana principal són molt notables per la decoració esculpida que posseeixen. El portal de mig punt és de grans dovelles, la dovella que forma la clau de l’arc té un gran emblema en relleu. L’escut és dividit en quatre parts: a dalt hi ha una roseta, a baix una creu amb peanya i als flancs les lletres B i A. A cada costat sengles personatges simulen sostenir l’emblema. Estan dempeus sobre dos grossos caps o màscares de faccions deformes que hi ha a la part inferior. El conjunt és presidit per una àguila bicèfala coronada, fent al.lusió a la Casa d’Àustria. El finestral que hi ha sobre el portal presenta un gran frontó de contorn semicircular dins el qual s’hi veu un relleu amb forma de petxina. A la llinda hi ha un fris amb diferents motius, petits caps i flors, esculpits dins rectangles. A cada extrem hi ha un cap d’angelot. Sota l’àmpit hi ha un personatge barbut que té la grossa boca oberta. El forat de la boca servia, en realitat, per treure el canó de l’arma de foc i disparar. A cada costat de l’ampit hi ha unes grans motllures decorades amb tema vegetal. Hi han altres obertures decorades amb personatges i temes vegetals, algunes han estat arrebossades per servir en restauracions d’altres cases.

Can Reixac és una altra gran masia del Puig (s. XVI-XVII) amb portal adovellat i un finestral renaixentista, decorat amb motllures i dos caps de persona en relleu situats en els extrems superiors dels muntants.

El municipi de Saus-Camallera tenia 822 habitants l’any 1860, l’any 1900 en tenia 708 i l’any 1950 uns 815. Actualment (any 2001) arriba als 688 habitants.

Les festes locals són les següents: - Festa de Sant Marc (Camallera) el 25 d’abril. - Festa Major de Llampaies, el 1er. dissabte de juliol. - Festa Major de Sant Bartomeu (Camallera) el 21 d’agost. - Festa del Carme, el 16 de juliol. - Festa Major de Saus, 11 de setembre. - Festa Major de Sant Martí (Llampaies), 11 de novembre.