Selva de Mar, Alt Empordà

La Selva de Mar és un petit poble als peus del vessant sud-oriental de la muntanya de Verdera o de Sant Salvador, pertanyent a la Serra de Rodes.

El poble ocupa una petita vall, solcada per la riera de la Selva. Una carretera sense revolts, planera i ben asfaltada, que parteix del Port de la Selva, ens condueix al poble. Passem pel mig de vinyes ben treballades i olivars mentre´s contemplem les grans muntanyes de Rodes, oferint un paisatge esquerp, abrupte, sec i desolador, prop de la mar. Antigament les muntanyes ara despoblades d'arbres, cobertes de garrigues, havien estat espessos boscos d'alzines, roures i castanyers. Més tard aquests boscos foren cremats per dedicar les terres a conreus de vinyes i oliveres. Les vessants de les muntanyes es convertiren en feixes, sostingudes amb parets de pedra seca fetes pels pagesos. A finals del s. XIX la plaga de la fil.loxera matà les vinyes plantades amb tant esforç i moltes d'elles ja no foren replantades quan arribaren els nous ceps americans.

Ara, d'aquella selva de boscúries que donaren nom al lloc en queden reduïts sectors on hi ha pins, alguns castanyers i alguna alzina, principalment en els còrrecs que s'escolen entre les muntanyes. Els antics conreus es perden, els camins s'embardissen, les parets de les feixes cauen i els masos s'abandonen... Després de molts anys de patir sequera, la forta tramuntana i els incendis forestals la vegetació de la contrada s'havia refet i presentava una imatge agradable, amb mates altes i alguns claps de pins.

Amb l'incendi de l'agost del 2.000 el foc va arrassar de nou tot el treball de regeneració de la natura i les muntanyes tornen a estar ennegrides... Trigarem uns quants anys a tornar-les a veure com estaven.

El poble es troba a uns 2 kms. de la costa i no es visible des del mar. Aquesta situació es dona en moltes altres poblacions costaneres que així es protegien dels atacs de la pirateria. Els habitants de la Selva foren els que fundaren el poblat de mariners del Port de la Selva i que actualment ha esdevingut una vila més gran que la Selva.

Durant l'Edat Mitjana la Selva i el Port pertanyien, com tota la rodalia, a la jurisdicció del monestir de Sant Pere de Rodes.

L'any 1787 es formà el municipi del Port de la Selva, agafant una bona part dels terrenys que pertanyien a la Selva. El terme de la Selva quedà limitat a les terres de la seva petita vall, i sense cap terra que toqui al mar. El municipi actual fa uns 7'1 km2.

El poble de la Selva és emplaçat a tocar el marge dret de la riera, que en part també passa pel mig del nucli habitat. El confí actual del terme de la Selva de Mar pel costat de llevant, és a menys d'un km. de distància de la població. Al cantó de tramuntana el límit municipal segueix en un llarg tram la carretera de Sant Pere de Rodes al Port de la Selva que passa per la carena del contrafort de la Serra de Rodes que acaba al puig Dijous (357 m.). El castell de Sant Salvador, al cim de la muntanya de Verdera (670 m.) és la punta nord-occidental del municipi de la Selva. Les ruïnes del castell serveixen de fita dels termes del Port de la Selva, Palau-Savardera i la Selva. Al sector occidental la divisòria del terme segueix la carena de la serra des del castell de Verdera vers la muntanya de Queralbs (659 m.) i el pla d'Està, fins el coll de Sant Genís. El sector meridional del municipi és accidentat pel serrat de la Glòria (272 m.).

Els habitants de la Selva viuen encara de l'agricultura i del turisme (molts es desplacen a treballar al Port de la Selva). L'any 1718 tenia 572 habitants, 1.561 l´any 1787 junt amb el Port de la Selva.L´any 1860, ja separat del Port de la Selva la població era de 684 h.L´any 1900 en tenia 529, l´any 1930 332, l´any 1981 uns 158 h., i 198 h. l´any 2001.

Dins la població hi ha moltes cases de segona residència, de gent que busca la tranquil.litat d'un poble petit i la platja a la vora. El nucli urbà presenta cases antigues fetes amb lloses de pissarra, material abondant a la contrada, alguns carrers són empedrats, petits ponts de pedra, portals de mig punt fets amb dovelles de pissarra... Tot plegat configura una bella mostra de l'arquitectura popular de casa nostra.

Els primers documents que parlen del lloc de la Selva són del s. X i fan referència a l'església de Sant Esteve. No es parla de que fos un poblat, segurament era un conjunt de masos escampats. L'església i la vall pertanyien al proper monestir de Sant Pere de Rodes. L'any 974 consta que el comte d'Empúries-Rosselló, anomenat Goufred, donà al monestir l'església de Sant Esteve.

L'any 1279, en un cens de les esglésies que havien de contribuir amb un impost al sosteniment de les Croades, hi consta l'església de Silva. L'any 1316 consta la parròquia de "Sancti Stephani de Mata" en la redempció del bovatge al comte Malgaulí d'Empúries.

L'any 1397 els veïns de la Selva demanaren permís al monestir de Sant Pere de Rodes per fortificar l'església i defensar-se així dels atacs dels pirates sarraïns.

L'any 1698 la Selva era lloc del comtat d'Empúries i hi exercia la jurisdicció civil el monestir de Sant Pere de Rodes. A finals del s. XVIII la separació del Port del poble de la Selva va suposar un perjudici molt gran per la població, i molt mal estar entre els veïns d'un i altre lloc.

La Selva de Mar es troba dins la zona dolmènica de la serra de Rodes. El sepulcre megalític més important del terme de la Selva és el dolmen de Pla d'Està. Es troba situat en el paratge d'aquest nom, a migdia de les muntanyes de Verdera i Queralbs. Conserva la cambra i l'inici d'un corredor amb sis lloses verticals. Altres dues formen l'entrada de la cambra; hi manca la coberta.

L'església romànica de Sant Sebastià de la Selva de Mar, al costat del cementiri, es troba separada uns 200 mts. vers ponent de les cases del poble. Un estret camí hi condueix, després de deixar el carrer de la Font. El millor que es pot fer és demanar a algun veí quin és el millor camí per arribar-hi.

Tota la documentació medieval a partir del s. X confirma la subjecció d'aquesta església al monestir de Sant Pere de Rodes. A final del segle XIV el monestir acceptà la fortificació de l'església, després de diferents assalts de pirates sarraïns. A l'inici del segle XVII s'erigí la nova església parroquial situada en el nucli de la població. Des d'allavores l'ermita de Sant Sebastià queda com a santuari i capella del cementiri. Sense els afegitons de la fortificació (1397), cal considerar la resta de l'església romànica del segle XII.

L'edifici és d'una sola nau, coberta amb volta de canó seguida i apuntada, capçada per un absis semicircular. La porta d'entrada és a la façana de ponent i està formada per tres arcs de mig punt en gradació i adovellats amb un material doble, de llicorella i pedra sorrenca; a l'arc exterior es combinen els dos materials. A sobre de la porta hi ha una finestra de doble biaix i arcs de mig punt. Més amunt d'aquesta finestra s'observa la fortificació del s. XIV, amb espitlleres rectangulars i gran matacà. Aquest element defensiu es dreça sobre tres grans carteles formades, cada una, per tres lloses de pissarra esglaonades. Tot el costat septentrional del matacà ha caigut; a la resta del seu mur hi ha una sagetera i hi queden vestigis de la coberta de lloses de pissarra.

La part superior de la façana era rematada per quatre grosses pilastres de les quals ha desaparegut la situada més al nord. Aquests pilars servien de campanar de cadireta i, al mateix temps, de merlets, doncs s'hi poden veure els garfis de pedra on giraven els "mantellets" (porticons de fusta que protegien als defensors de les fortaleses i que aquests obrien i tancaven quan havien de disparar).

L'absis és llis, sense decoració, i al centre presenta una finestra de doble biaix i arcs de mig punt. A l'interior de l'església es conserva una pica baptismal amb una decoració interessant: a la part de dalt hi ha un fris amb diferents motius, un exel.lent relleu. D'aquí cap avall hi ha el registre in-ferior, un gran fris amb onze arcuacions simulades (segles XIII-XIV).

L'actual església parroquial de Sant Esteve de la Selva es troba situada en el centre de la població, davant d'una gran plaça. És un edifici molt gran, d'una nau amb capelles laterals i capçalera de planta semicircular. L'església fou construida durant el segle XVII. Durant la darrera guerra civil (1936-39) va servir de magatzem d'explosius que es feren explosionar l'any 1939, enderrocant tota la façana, el campanar i les primeres crugies de la nau. També es va destruïr un gran retaule barroc i diferent mobiliari antic. Poc després l'església fou reedificada oferint l'aspecte actual, mancada d'interès arquitectònic.

Quan el monestir de Sant Pere de Rodes fou abandonat a mitjans del segle XIX foren molts veïns de la Selva i d'altres llocs del voltant que s'emportaren peces i elements arquitectònics de l'antic cenobi.

Can Vives és un casal amplaçat a banda de ponent del carrer del Camp de l'Obra que té una torre de defensa adossada. Al costat mateix de la torre, a la paret de llevant de la casa, hi ha un portal d'arc rebaixat que és resseguit totalment per peces de marbre esculpides, segurament procedents de Sant Pere de Rodes. Els muntants del portal són fets amb carreus en els quals hi ha el tema de daus en relleu -escaquejat-, típic del romànic (s. XII). Hom creu que podrien haver estat de la portalada principal del monestir.

Darrera del mateix Can Vives, un edifici que havia estat el Casino Federal, posseeix una porta d'entrada amb dovelles procedents d'una arquivolta romànica de Sant Pere de Rodes (decorada amb quatre boles -mitges esferes- en relleu de les quals surten una mena de cintes o tiges enllaçades).

Can Maranger és una casa amb una interessant façana que dóna a la Plaça. Posseeix unes obertures renaixentistes de marbre dels segles XVI o XVII. La portalada és rectangular. A cada costat hi ha unes pilastres coronades per falsos capitells corintis. Al centre de la llinda hi ha un emblema en relleu envoltat per motius geomètrics, que ostenta una creu patriarcal, emmarcada per les lletres S i E. Els estudiosos creuen que aquesta portalada podria procedir de l'antiga església de Santa Elena de Rodes.

Dins el nucli de la Selva es conserven quatre torres que serviren per defensar-se dels atacs dels pirates. La torre del Camp de l'Obra, adossada a Can Vives, es troba a poca distància de l'església parroquial, vers el sud-oest. És una torre cilíndrica, que posseeix espitlleres rectangulars, d'obertura apaisada (d'arma de foc). A la banda de ponent presenta un matacà sostingut per quatre carteles i segeteres rectangulars, verticals. La torre de la Plaça de la Constitució, davant de Can Maranges, es troba afegida a una casa. És cilíndrica, lleugerament atalussada i posseeix espitlleres rectangulars apaisades.

La torre del carrer Estret, situada a pocs metres vers llevant de l'anterior, i de la confluència del "carrer Estret"amb la plaça, es descobrí fa uns anys en restaurar una casa. És de planta rectangular i la seva part superior ha estat reconstruïda.

La torre del carrer de Baix o de Can Mullada, és a l´extrem de llevant de la població i devia defensar l´accés pel camí vell que venia del cantó de mar. Tenia dos matacans, del qual se´n conserva un. Aquestes quatre torres han estat datades dels segles XVI-XVII.

Passejant pels carrers de la Selva trobarem racons de gran encís, com els petits ponts que hi ha a la riera, l´antic safareig públic i la font dels Lladoners. A aquesta font el poeta Tomàs Garcés ( nat l´any 1901) li dedicà uns versos:

"Mare de somnis, font dels lladoners,
ombra i remor mesclades!
Els ocells hi trenaven els seus tebis llorers
sota un cel de blavors desmaiades..."

Prop de la font un camí ens condueix fins un antic molí fariner, possiblement d´origen medieval, i un altre camí ens durà a l´esglésiaromànica de Sant Sebastià.