Siurana, Alt Empordà

Siurana és un poblet empordanès força desconegut, allunyat de les grans vies de comunicació de la comarca. S’alça dalt d’un petit turó, des d’on antany, es contemplaven els estanys que es formaven en aquesta part de la plana empordanesa.

El lloc és tranquil, voltat de camps de cereals, ferratges, algunes oliveres i pinedes. La població ha anat disminuïnt en els darrers anys però manté encara en funcionament l’escola rural, dirigida per un bon mestre que a més d’ensenyar la mainada ha escrit llibres sobre la història de Siurana, l’escola del poble i altres sobre diferents temes. És un privilegi per Siurana tenir un mestre així, parlem d’en David Pujol.

Siurana es troba agafant una carretera que comença seguint la carretera de Figueres a Viladamat. La major part del terme forma part de la plana al.luvial empordanesa. La banda més occidental del municipi presenta terrenys més accidentats, amb petites serralades i arrodonits turons. Aquest sector pertany als anomenats terraprims, que limiten la plana empordanesa per aquesta contrada.

La població està situada al cim d’un petit serrat; mig km. vers llevant hi ha l’antic veïnat de Baseia situat en terrenys més baixos.

En les terres planes, a llevant del poble, on emergeixen petits pujols, hi havia abans els anomenats «Estanys de Siurana». Encara són visibles els fondals que ocupaven les aigües d’aquests petits estanys. Sembla ser que el més gran s’anomenava estany de Siurana; hi havien també els de Pudol, de la Closa Gran i de Pradell. Tot i que aquests estanys foren dessecats a mitjans del s. XIX per convertir-los en fèrtils camps de conreu, quan plou molt apareixen grans bassals d’aigua pel mig dels camps.

Les aigües de la conca on hi havia els estanys són recollides pel rec Medral, canal que travessa tot el terme de ponent a llevant. Els poblats de Siurana i Baseia són a tocar el marge dret d’aquest rec. Una altra sèquia menys important, el rec de la Mota de l’Estany, serveix, en el seu curs, de límit amb els municipis de Siurana i Torroella de Fluvià.

Segons els historiadors pel terme de Siurana hi passava una antiga via romana que comunicava Empúries amb la Via Augusta. S’han trobat nombroses restes de ceràmica romana que segurament pertanyen a un petit poblat o vil.la d’època romana, que degué crèixer al costat de l’antiga via. També degué afavorir l’existència d’aquest poblat l’abundància d’aigua, caça i pesca.

A un hàbitat segurament més antic deuen correspondre unes troballes arqueològiques fetes a principis dels anys 70. En el lloc anomenat Serrat, un turó de forma allargada situat a uns 400 m. al sud-est de Siurana, entre el poble i Baseia, s’hi trobaren bocins d’atuells a torn «ibèrics» i també trossos d’àmfores molt grans o de «dolium». Això fa suposar l’existència d’un hàbitat indígena, que posteriorment fou romanitzat.

Ja en documents del s. X, Siurana consta com una possessió del monestir de Sant Pere de Rodes. En l’epístola del papa Benet VI, de l’any 974, dirigida a l’abat Eldesind d’aquest cenobi s’anomena la «villa Suufrana», del comtat d’Empúries.

L’any 1017, en una butlla del papa Benet VIII, consta que el monestir de Sant Esteve de Banyoles també tenia algunes possessions a Siurana. L’any 1321 el comte Ponç Hug III d’Empúries va vendre a l’abat Ramon de Santa Maria de Roses alguns masos de la parròquia de Santa Coloma de Siurana i també el castell, pel preu de 4.080 sous melgaronesos. L’església de Siurana apareix documentada els anys 1279 i 1280, entre les parròquies que recaptaven la dècima per contribuir en el sosteniment de les croades.

La vila de Siurana fou donada l’any 1302 com a fiança pel comte Ponç Hug IV, comdemnat pels tribunals reials, degut a les depredacions fetes contra les possessions de la Seu de Girona. Siurana fou una de les viles i castells posades com a assegurança, l’any 1321, de la dot que aportà la infanta Isabel, filla del rei Frederic de Sicília, en el seu casament amb Malgaulí d’Empúries.

El maig de l’any 1413 Gueraula de Senesterra era senyora del castell de Siurana. En aquella mateixa data els monestirs de Santa Maria de Lledó i Sant Miquel de Fublià negaren que els seus vassalls i homes haguéssin de treballar en les obres del castell de Siurana, al.legant que n’estaven exempts per un privilegi comtal. Durant les guerres contra Joan II (s. XV) el castell i la baronia de Siurana foren atorgades a Lluís Duran, de Marsella, secretari de l’hereu del rei Renat d’Anjou.

De la baronia de Siurana en formaven part, l’any 1698, els llocs de Baseia, Vilamalla, Garrigàs, Santa Eulàlia, Arenys d’Empordà, Ermedàs i Vilajoan.

Segons els filòlegs, el topònim «Siurana» deriva del nom personal llatí «Severus».

L’església parroquial de Santa Coloma de Siurana s’alça en el punt més elevat del serrat on s’assenta el poble. Al seu voltant hi ha les restes, molt desdibuixades, de l’antic castell medieval. L’església és una edificació del segle XVIII, d’una nau amb capçalera carrada a l’exterior i poligonal a l’interior. Fou construïda utilitzant alguns enderrocs del primitiu temple romànic. La façana principal presenta una portalada rectangular amb una creu en baix-relleu i la data 1778. Sobre d’ella hi ha un arc de descàrrega. Més amunt s’hi troba un senzill rosetó sobre el qual hi ha un rellotge de sol. Al costat de la porta, encastada a la paret, hi ha una làpida gòtica de l’any 1330.

El campanar, de planta rectangular, posseeix dos pisos amb arcs de mig punt (s. XVIII); el superior és més modern. Els murs laterals de la nau no tenen obertura; tampoc n’hi ha cap al de capçalera. A l’interior la capçalera afecta planta semidecagonal. La volta és de llunetes; hi ha una motllura de guix i obra, a mena de cornisa. A cada costat de la nau s’obren tres capelles laterals. En el terra, a tocar la porta d’entrada, s’hi veu un fragment de làpida sepulcral amb un escut en relleu i part d’una inscripció gòtica.

En l’aparell del temple, a l’exterior, es veuen alguns carreus ben tallats que procedeixen de l’església romànica. A l’angle nord-oest de l’església hi ha, encastada i partida per la meitat, la llinda decorada de l’antiga porta romànica. Ambdós fragments formen part de la cantonada; un d’ells és posat al mur occidental i l’altre al de capçalera. El primer conserva una creu grega de braços trapezials, en baix-relleu, inscrita en un cercle. En la intersecció dels braços s’hi representa una altra, minúscula, creu. Un altre relleu idèntic va ser destruït en partir la pedra; en resta poc més de la meitat. A l’altre tros de llinda hi ha un petit fragment de la creu anteriorment esmentada una altra de sencera, que seria exacte que les anteriors si no hi manqués la petita creueta central. Així doncs, aquesta llinda po-sseïa tres creus en relleu, dins cercles, de les quals se’n conserven dues i part de l’altra.

Al mur de capçalera, a la seva part central, hi ha una pedra amb decoració esculpida del temple romànic. S’hi distingeix un personatge, en relleu, força erosionat, sobretot la testa. Vesteix una llarga túnica i sembla sostenir un llibre amb la mà dreta mentre a l’esquerra porta una gran clau (deu representar Sant Pere). Hom creu que aquests fragments decorats i els carreus conservats són dels segles XII-XIII. També es veuen alguns carreus en els murs d’algunes cases properes a l’església i el castell.

El castell de Siurana surt documentat l’any 1231 i també l’any 1413 quan es parla de que els seus murs, valls i torres havien de ser reparats. A la primera meitat del segle XIX estava en estat ruinós segons escrigué Pascual Madoz. Les poques restes que en queden a l’actualitat es troben pels volts de l’església. Davant la façana hi ha una petita esplanada que acaba en un marge. En el tall que forma el terreny hi apareixen restes de murs de menys de mig metre d’altura. A la part baixa del marge de la banda sud-oriental del puig hi ha un tros de mur atalussat, de carreus escairats que formen filades seguides. Prop seu s’endevinen els fonaments d’una torre de planta circular.

Baseia és un veïnat de masies agrupades, a la vora del rec Medral i a 500 mts. a llevant de Siurana. En un document de l’any 1113 el lloc és anomenat «Basilia». Al segle XIII, en la «rúbrica dels privilegis» dels comtes d’Empúries s’esmenten «el castell de Siurana i Bassella».

Mossèn Gregori Massegur, un capellà que vivia a Siurana a mitjan segle XVII, descrivia així el poble i Baseia.

Al centre del petit veïnat i afegida al costat de tramuntana d’una masia molt més moderna, es conserva la base d’una gran torre de fortificació, de planta rectangular. El mas es troba prop de la carretera, en direcció a Siurana. Només es veuen els murs est i nord de la torre perquè els altres dos tenen construccions afegides. Presenta quatre espitlleres rectangulars, allargades, en el costat septentrional i altres tres a llevant. El parament està format per carreus grans i ben escairats, col.locats en filades seguides. Es creu que aquesta torre pot datar dels segles XII-XIII.

D’aquest petit castell n’eren senyors, segurament, la família noble dels Baseya o Basea, documentats ja el segle XII com a senyors del castell de Juià, que tenien en feu pel bisbat de Girona. L’any 1114 Humbert de Basea prestà homenatge al bisbe per l’esmentat castell. Les masies de Baseia són dels segles XVI al XVIII amb portes i finestres amb carreus.

Siurana tenia 72 habitants l’any 1718 que augmentaren fins als 231 h. de l’any 1860. L’any 1900 en tenia 243 h., l’any 1950 uns 274 h. i l’any 1991 uns 147. Actualment (any 2001) arriba als 158 habitants. Forces cases serveixen de segona residència i les famílies que viuen en el poble es dediquen a l’agricultura i la ramaderia o es desplacen a treballar a les poblacions veïnes.

Siurana celebra la festa petita de Santa Coloma el primer dia de cada any, la Festa Major el segon diumenge d’octubre i la festa petita de Sant Víctor el 31 de desembre.